Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
claveguera
Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de…
baixant
baixants de pVC amb les seves connexions
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte de forma cilíndrica per on circulen les aigües brutes i de pluja des de les cases fins als claveguerons.
Els baixants antigament eren construïts amb peces de terra cuita, envernissades interiorment, d’uns dos pams de llargària Després n'han estat fets de ferro colat ara en desús, de fibrociment i, darrerament, de plàstic clorur de polivinil Per a enllaçar bé un tub amb la seva continuació, cada peça té en un dels extrems un eixamplament, anomenat valona, que encaixa amb la peça immediata Els baixants són subjectats per mitjà d’abraçadores ancorades a la paret Per tal d’adaptar-se a les diferents necessitats que presenta la recollida d’aigües, a més dels segments rectes hom fabrica…
mina
Postal de la Sèquia comtal en una boca de mina a Montcada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Excavació subterrània feta per captar i conduir aigües.
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…
tallamar
Construcció i obres públiques
Prolongació corba o formant angle que tenen els pilars d’un pont aigües amunt i aigües avall per tal de disminuir la resistència que oposen al corrent.
mur pantalla
Construcció i obres públiques
Mur que protegeix contra l’empenta ocasional de les aigües o del vent.
emissari
Construcció i obres públiques
Conducció que recull les aigües residuals d’una xarxa de clavegueres o les aigües tractades en una depuradora i les transporta a la mar, a una certa distància de la costa.
arcbotant
Construcció i obres públiques
Element constructiu característic de l’arquitectura gòtica que transmet l’empenta de la volta de la nau central als contraforts laterals.
També serveix per a portar les aïgues de pluja fora el recinte de l’edifici És ja perfectament diferenciat en la nau de la catedral de Chartres, al principi del s XIII Als Països Catalans fou poc utilitzat