Resultats de la cerca

És probablement, junt amb la séquia de Torres, de l’esquerra del riu, l’origen dels regs de l’horta de Lleida Prenia l’aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i després de passar vora la ciutat anava a parar a Alcarràs Per tal de protegir les cases de Lleida contra les riuades del Segre, calgué reomplir-la el 1497

Està estructurada en quatre àrees d’activitat construcció, serveis, industrial i concessions També té presència en el sector immobiliari Una part important de la seva obra es realitza a l’estranger, especialment a l’Amèrica Llatina, Portugal i l’Orient Mitjà El 1999 canvià el nom per Grupo Dragados

Adoptà l’actual denominació el 1978, com a resultat de l’absorció de la Compañía de Ferrocarriles de Medina del Campo a Zamora y de Orense a Vigo MZOV El 1989 el grup Entrecanales es convertí en la principal accionista, i el 1997 les dues empreses es fusionaren sota el nom de NECSO Entrecanales Cubiertas Ha desplegat una forta activitat en el terreny de les obres públiques a l’interior de l’estat i a l’estranger

Participà amb el 40% a Nova Icària, SA NISA, encarregada de la construcció i comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica , i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona POBASA, responsable de la seva gestió i comercialització

Té una fàbrica de ciment pòrtland natural, així com pedreres, a Santa Creu d’Olorda, Barcelona Té registrades la marca de ciment “Sansón” i de ciment natural “Lacsón” El 1983 obtingué 1453783 t de ciment i 802560 t de clinker Aquest any les seves vendes foren de 7460 milions de pessetes, i ocupà a 377 treballadors Participa a Hispacement, amb altres empreses catalanes del sector

Fou creada el 1967 com a societat, domiciliada a Barcelona pel grup financer format per Unió Industrial Bancària , Liga Financiera i Condotte Española en obtenir la concessió per 37 anys de les autopistes de Montgat a Mataró 17 km i de Barcelona a la Jonquera 146 km Posteriorment obtingué també la concessió de la de Barcelona a Tarragona 97 km El 1984 absorbí Autopistes de Catalunya i Aragó Concessionària Espanyola, que explotava l’autopista que uneix la Mediterrània amb Saragossa, i enllaça amb la seva pròpia Les accions de Bankunion foren adquirides pel Fons de Garantia de Dipòsits en…

La seva fàbrica del Clot del Moro Pobla de Lillet, tancada el 1975, fou la primera a produir el ciment tipus pòrtland Fou durant molts anys la primera empresa de l’Estat espanyol, com a productora de ciment amb fàbriques a Montcada i Reixac Barcelona, Sagunt, Villaluenga de la Sagra Toledo, Còrdova, Niebla Huelva, Meco Madrid i Matillas Guadalajara L’activitat exportadora tingué molta importància des de la meitat dels anys setanta, a través de l’empresa Hispacement, en la qual participà, conjuntament amb altres empreses catalanes del ram Una filial creada a la fàbrica de Montcada…

Fou fundada el 1928 per Joan Molins Parera Nasqué arran de les necessitats de materials de construcció per a respondre al gran creixement demogràfic de Barcelona i el seu entorn El 1929 impulsà la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la posada en funcionament de dos forns de reverberació 1929 i 1930 Des del 1942 cotitza a la borsa de Barcelona El 1943 posà en marxa un forn rotatiu per a la fabricació de pòrtland, el primer d’una sèrie que multiplicaren la capacitat de producció al llarg dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, substituïts el 1997 per una nova installació La…

Fou fundada el 1920 en ésser transformada l’empresa barcelonina Societat Roviralta i Companyia Fabrica productes de fibrociment a Cerdanyola del Vallès tancada el 1997, Getafe, Sevilla, Valladolid i Alcázar de San Juan, plàstics a Getafe i Cerdanyola, i formigó a Getafe L’any 2001 el grup consolidat amb filials tingué un volum de vendes de 1120 milions d’euros, i la seva activitat s’orientava vers la internacionalització, amb presència sobretot a Europa i el Brasil L’empresa estigué vinculada al grup financer March El domicili social és a Madrid L’any 2002 fou prohibit l’ús de l’amiant a l’…

Pere Toronell Olot, Garrotxa 1713 — , mestre paleta, fou el pare de Josep Toronell Olot, Garrotxa — d 1834, mestre d’obres, que collaborà en les obres de can Noguer d’Olot 1816-26 i s’especialitzà en arquitectura rural mas Soler de Tapioles Fill d’aquest fou Pere Toronell Olot, Garrotxa 1779 — , canonge de la catedral de Girona, per a la qual projectà l’orgue i la seva installació