Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
matavius
Construcció i obres públiques
Llistó de fusta de secció en forma de triangle rectangle que hom col·loca a les cantonades dels encofrats per tal que les peces de formigó resultin amb els caires aixamfranats.
mata-racons
Construcció i obres públiques
Copada de guix que hom col·loca a l’angle format per les parets i el sostre, o el sòl, d’una habitació.
martinet
Construcció i obres públiques
Màquina emprada per a clavar estaques i pilons en el sòl, especialment en terrenys de poca resistència.
L’energia necessària per a efectuar el treball prové generalment de la caiguda d’una maça feixuga, però també pot ésser fet mitjançant aire comprimit o amb oli a pressió
marc
Art
Construcció i obres públiques
Armadura a manera de bastidor, generalment de fusta o de metall, que hom col·loca al voltant d’una porta, d’una finestra, d’un mirall, etc.
El marc fix d’una porta o una finestra va collat a l’obra, i és anomenat bastiment els dels batents serveixen de suport del vidre, la fusta, etc, de què són constituïts
marbre
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça plana i prima de marbre que hom col·loca horitzontalment, a manera de prestatge, en una cuina, damunt un moble, etc.
maó

Principals tipus de maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides que el maó…
mansarda
Construcció i obres públiques
Tipus de coberta els vessants de la qual presenten una línia trencada formada per la intersecció de plans inferiors molt inclinats amb uns altres de superiors i de poca inclinació, amb la finalitat d’aconseguir un major espai en el seu interior per aprofitar-lo per a porxo o habitatge.
El nom deriva de François Mansart, a qui hom n'atribueix la invenció