Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
enteixinat
enteixinat del palau del marquès de Llió (fi del segel XIII), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals.
Aquesta mena de sostre era emprat quan les bigues eren de fusta i hom el volia enriquir bo i evitant la formació de revoltons Ultra les bigues disposades de llarg, presenta uns travessers de secció semblant o igual a la de les bigues, de tal manera que vist per sota mostra una quadrícula com si fos format per un entrecreuament de bigues collocades perpendicularment les unes a les altres En el gòtic, l’enteixinat es caracteritzà per una estructura plana amb bigues vistes o amb atalussats, policroms i daurats, i amb motius ornamentals complectius de tant en tant al castell de…
ala
Biga de doble ala
Construcció i obres públiques
Eixamplament que poden presentar les bigues, especialment les de ferro o de formigó, en el cantell superior o inferior.
Quan aquest eixamplament es presenta en tots dos cantells, les bigues són anomenades de doble ala
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser…
estructura
Estructura d’una casa unifamiliar de dues plantes
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
Els entramats de pis han d’ésser plans i horitzontals, mentre que la coberta ha de fer pendent per tal que s’hi escorri l’aigua de la pluja En les construccions més antigues, formades per dues parets separades uns 4 o 5 m i per bigues de fusta que van d’una paret a l’altra, hom obtenia el pendent afegint sobre les bigues mestres unes bigues inclinades l’extrem alt de les quals recolzava sobre un pilar d’obra o de fusta Aquesta construcció no era encara un cavall , però permeté de descobrir que les bigues inclinades es podien unir rígidament entre elles i a l’horitzontal formant…
encofrat
Encofrat. Obrers fent motlles per a columnes de formigó
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Motlle construït in situ
que serveix per a donar una forma determinada al formigó en pasta amb què hom l’omple.
Quan el formigó s’ha endurit prou, hom desencofra l’element desmuntant el motlle Aquesta operació sol tenir lloc al cap de dos dies d’haver hom omplert l’encofrat Per a encofrar hom empra llates d’encofrar d’una polzada de gruix o bé peces de ferro acoblades i que formen caixons de les mides desitjades Els encofrats de pilars són formats per quatre costats, i els de bigues, per una sola i dos costats que hom manté en posició per mitjà de separadors o distanciadors i de tirants Diversos tipus d' encofrat © Fototecacat Hom aploma i manté a plom els encofrats de pilars per mitjà de…