Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
torre de l’homenatge

Torre de l'homenatge del castell de Montsoriu
JoMV
Construcció i obres públiques
Militar
La torre més alta d’un castell, on el castlà, castellà o alcaid jurava de defensar i guardar per al seu senyor la fortalesa.
cisterna

Cisterna del castell de Montsoriu
JoMV
Construcció i obres públiques
Dipòsit, sovint subterrani, destinat a conservar potable l’aigua de pluja, recollida generalment de la teulada, principalment en llocs on escasseja l’aigua corrent o de font.
Les cisternes han d’ésser construïdes amb parets impermeables per a evitar les filtracions, i han de tenir un filtre a l’entrada per tal que l’aigua hi entri tan pura com sigui possible, una entrada per procedir a llur neteja, i algun espirall per a llur aireig La distribució de l’aigua emmagatzemada és feta per mitjà de bombes manuals o, més sovint, automàtiques
fortificació
Fortificació. El castell de Salses
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.
Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts altes de les ciutats…
Pere Sifre
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Nomenat per Ferran II mestre d’obres del rei 1494 Dirigí els treballs del castell de Cotlliure 1504, construí el pont llevadís del castell d’Elna i la fortalesa de Bugia Algèria
Jacques Sourdeau
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès, actiu a la fi del s XV i durant el primer quart del s XVI.
Cap al 1496 participà en la construcció del castell d’Amboise Des del 1498 fins a la seva mort treballà en el de Blois, del qual féu l’ala Lluís XII, la capella Saint-Calais, l’ala Francesc I i la façana amb llotges, en la qual sembla que intervingué també un arquitecte italià Collaborà també en la construcció del castell de Chambord 1519
terrada
Construcció i obres públiques
Terrat gran, generalment cobert, com el que sol cobrir una església, un castell, etc.
talús

Vista de la bestorre del castell de Gelida, amb el talús de la base i la renglera de permòdols que la coronen
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Inclinació del parament d’un mur, d’un desmunt o d’un terraplè.
Janson Salvaert
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès.
El 1407 és documentat a la catedral de Rouen, de la qual restaurà la façana i construí la portada de Saint-Jean Baptiste Posteriorment en restaurà el cor en gòtic flamíger 1432 Féu la torre del castell de Tancarville 1400-11 A Rouen féu també un palau fortalesa per al rei Enric V d’Anglaterra 1418-20 Fou nomenat mestre d’obres de la ciutat de Rouen 1438
Enrico Zuccalli
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Arquitecte italià, el més conegut d’una famosa dinastia d’arquitectes i mestres d’obra dels ssXVII i XVIII originària del cantó dels Grisons.
S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic
Pere de Penafreta
Construcció i obres públiques
Mestre de l’obra de la seu de Lleida.
Amb la construcció del gran cimbori que corona el monument, culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda Fou sebollit al claustre de la seu, on hi ha una làpida 1285 en la qual consta com a fundador d’una capellania El seu fill Pere de Penafreta Lleida — ~1332 el succeí el 1285 com a arquitecte i escultor de l’obra de la seu de Lleida El 1312 era custodi del castell de la Suda ensems que esculpia unes imatges per al sepulcre de Jaume II i de la reina Blanca d’Anjou Aleshores ja havia…