Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
túnel
![](/sites/default/files/media/FOTO/túnel.jpg)
Secció transversal d’un túnel ferroviari submarí: a dalt, el principal, a baix, el de servei; hi ha galeries d’enllaç entre tots dos a uns intervals determinats
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc., per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc.
Els túnels, que solen ésser oberts simultàniament totes dues boques, són excavats sovint, com les galeries de les mines, volant la roca amb barrinades En altres casos, modernament i especialment en terrenys aqüífers, són excavats amb unes grans màquines que avancen sobre carrils i que suporten diverses plataformes, des de les quals la roca és atacada amb barrinadores o que són proveïdes d’una enorme fresa del mateix diàmetre que el túnel Aquestes màquines permeten d’efectuar el revestiment a mesura que van avançant, de manera que l’obertura del túnel i el seu revestiment són pràcticament…
Ramon Fuster
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i tallista.
Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat Hom li encomanà l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central
pont d’Espia
![](/sites/default/files/media/FOTO/A027245.jpg)
El pont d’Espia, sobre el Segre, entre Coll de Nargó i Organyà, amb les restes a segon terme de l’antic pont
© Fototeca.cat
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont sobre el Segre, al congost que limita els termes d’Organyà, Fígols i Alinyà i Coll de Nargó (Alt Urgell).
La part central és enderrocada Era d’un sol ull, un xic apuntat Explica Madoz, erròniament, que hi fou estimbat l’arbitrari i sanguinari comte d’Espanya després d’haver estat assassinat 1839 pels mateixos carlins, que havien estat partidaris seus
casa passiva
Construcció i obres públiques
Edifici construït seguint uns criteris de disseny ( Passivhaus
) molt rigorosos en aïllament tèrmic, estanquitat, recuperació tèrmica de l’aire de renovació i altres, de manera que la demanda tèrmica es redueix molt.
A l’Europa central, aquest estàndard és de 15 kWh/m 2 calefacció, refrigeració i aigua calenta i fins a 42 kWh/m 2 , incloent l’electricitat Amb aquesta baixa demanda, els guanys solars pels finestrals i les aportacions dels aparells elèctrics i les persones que hi habiten cobreixen la demanda de calefacció
formigó preparat
Construcció i obres públiques
Formigó prèviament barrejat i amassat a una central formigonera i transportat a l’obra en estat fresc.
energia mareomotriu
Construcció i obres públiques
Tecnologia energètica
Energia
Tipus d’energia renovable que és fonamentada en l’oscil·lació del nivell del mar en forma aproximadament sinusoidal a causa de les marees.
L’oscillació és cíclica de 12,4 hores de durada, l’amplitud de cresta a cresta és màxima en els estuaris on la marea entra en ressonància Si es tanca l’estuari mitjançant un dic, la diferència de nivells que ocasiona la marea, fa passar aigua del mar a l’embassament a través d’unes comportes i d’aquest al mar a través dels canals d’alimentació del grup de turbines de la central mareomotriu
Enrico Zuccalli
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Arquitecte italià, el més conegut d’una famosa dinastia d’arquitectes i mestres d’obra dels ssXVII i XVIII originària del cantó dels Grisons.
S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic
clau
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fototeca_101962.jpg)
Clau de volta del presbiteri del convent de Sant Francesc de Cervera, amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen a la falda
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
En una volta, pedra que, col·locada a la part central, serveix per a mantenir en equilibri les altres pedres.
pantà
El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Hidrografia
Llac artificial de grans proporcions provocat en interrompre el curs d’un riu o recréixer un llac per mitjà d’una presa.
Als països de pluviometria escassa els pantans es construeixen primordialment per a regatges i, només a mesura del desenvolupament, amb objectius energètics i d’abastament de nuclis urbans o fabrils, com és el propi dels llocs de pluviometria abundant En llocs molt poblats o de rius molt aprofitats, hom en construeix per regularitzar llur curs i evitar inundacions La industrialització ha exigit com més va més quantitats d’energia, i és així com la hidroelèctrica central hidroelèctrica ha sostingut, amb els combustibles, el gran impuls tècnic i econòmic de la societat actual Des…
arcbotant
Construcció i obres públiques
Element constructiu característic de l’arquitectura gòtica que transmet l’empenta de la volta de la nau central als contraforts laterals.
També serveix per a portar les aïgues de pluja fora el recinte de l’edifici És ja perfectament diferenciat en la nau de la catedral de Chartres, al principi del s XIII Als Països Catalans fou poc utilitzat