Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
peritatge
Construcció i obres públiques
Grau mitjà dels estudis d’enginyeria.
Actualment aquesta denominació ha estat substituïda per la d’enginyeria tècnica i els estudis, que hom realitza a les escoles universitàries d’enginyeria tècnica, tenen aproximadament les mateixes branques que els d’enginyeria superior
coronament
Construcció i obres públiques
Part superior d’un terraplè, d’un pedraplè o d’un desmunt, la superfície del qual constitueix l’esplanada sobre la qual s’assenta el ferm de la carretera, amb un gruix mínim de dues capes i sempre més gran de 50 cm.
Pel fet de ser la zona més pròxima a les sollicitacions del trànsit, les exigències imposades a la qualitat dels sòls utilitzats en la seva formació i al grau de compactació d’aquests sòls solen ser més severes que a la resta del terraplè El plec general PG-3 estableix que els sòls que constitueixen el coronament d’esplanada siguin adequats, seleccionats o estabilitzats amb un grau de compactació del 100% de la densitat seca màxima determinada per l’assaig de Proctor modificat
compactòmetre
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Aparell que permet de mesurar el grau de compactació d’un terreny, d’un aglomerat, etc.
consolidació
Construcció i obres públiques
Assentament natural d’un terreny per l’acció del seu propi pes i el de les construccions existents en ell, que provoca la progressiva disminució de volum per l’expulsió de l’aigua continguda en el terreny.
El grau de consolidació és avaluat en assaigs de laboratori, per mitjà dels edòmetres, segons la relació entre la consolidació real i la màxima, i el seu valor és comprès entre o% i 100%, que corresponen als punts en les quals la compressió és igual a la tensió neutra l’aigua del terreny suporta tota la càrrega i a la tensió efectiva quan la suporta l’esquelet del terreny
séquia del Rei
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia (Safor), que rega el sector septentrional del terme, vora el Grau.
energia de compactació
Construcció i obres públiques
Energia aplicada a una capa de terra o de ferm per a aconseguir un determinat grau de compactació.
domòtica
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques de l’electrònica i les telecomunicacions aplicades a l’habitatge, a fi d’automatitzar-hi els sistemes que afecten el confort, la seguretat, les comunicacions i l’estalvi energètic.
Normalment l’automatització afecta aparells aïllats ascensors o grups reduïts d’aparells vídeo i TV A una escala més gran, i amb un grau més alt d’integració, hi ha els sistemes complexos de control i regulació de parcs tecnològics, grans centres comercials i d’oficines, hospitals, etc Un sistema d’aquestes característiques consta d’una xarxa local formada d’un ordinador, processadors distribuïts per l’edifici o edificis, associats a sensors amb circuits de filtre de senyal o a càmeres de TV, com a fonts d’informació, i a actuadors convertidors de potència, com a executors de les…
compactació
Construcció i obres públiques
Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terraplè per l’expulsió de l’aire que contenen les capes superiors, mitjançant màquina i aparells per a piconar, comprimir o vibrar.
La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat Per tal de…
façana
façana Palau de la Virreina, de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cara exterior de la paret d’un edifici.
Les construccions entre mitgeres tenen dues façanes, l’anterior i la posterior, i en els edificis a quatre vents n'hi ha quatre En algunes ocasions hom parla també de façana interior quan la construcció presenta una superfície gran en un pati o un jardí interior Des d’un punt de vista estructural hi ha façanes resistents que aguanten el pes dels sostres o façanes que simplement tanquen l’edifici Entre les façanes resistents cal distingir les d’estructura resistent, de formigó, que consisteixen en una llosa armada, vertical, que comprèn tota la superfície de la façana, amb l’única deducció de…
conservació de la humitat
Construcció i obres públiques
Procés a què hom sotmet un element de formigó armat durant les primeres hores després d’omplert, que consisteix a mantenir el grau d’humitat necessari perquè en tingui lloc la solidificació.
Hom acostuma a regar-lo molt sovint amb aigua, o bé, quan les circumstàncies de fabricació ho permeten, com en el cas del formigó armat pretesat, hom conserva les peces de formigó dins una atmosfera de vapor d’aigua amb temperatura i humitat constants