Resultats de la cerca

Treballà preferentment a Manresa, on li és atribuït el projecte del Pont Nou 1318 el 1322 dirigí les obres del convent carmelità i des del 1328 fou mestre major de la seu A Barcelona contractà, amb R Despuig, el projecte de l’església de Santa Maria del Mar 1329 Més tard, amb Pere Baró, inicià la construcció del santuari de Santa Maria de Lledó

Treballà a les illes Canàries Com a director de carreteres de Girona, hi planejà la modernització dels principals vials Fins a la seva mort, fou un dels professors de la càtedra de geologia a l’escola d’enginyers de camins de Madrid Publicà Mapa de situación de los terrenos yesíveros en España 1962, Evolución sedimentaria del delta del Ebro 1962 i Los depósitos miocenos i cuaternarios del bajo Ebro 1965, en collaboració amb Solé i Sabarís, Llamas i CVirgili És remarcable l’estudi de la costa del golf de Roses Geología, viento y geometría 1966 Deixà inèdit un voluminós tractat de fotogeologia

De jove practicà l’automobilisme i guanyà diversos premis Dedicat a la construcció, el 1952 presentà el model d’automòbil Orix, amb motor posterior de 600 cc i quatre places, de caire esportiu Posteriorment creà un sistema d’embragatge automàtic per a automòbils d’invàlid 1965, i patentà un dispositiu d’estalvi de combustible 1976, un sistema de servacomandament de l’embragatge 1982 i un adaptador de temperatura de l’oli del motor 1985

Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa Anna 1887, destruïda…

 Els formats per dos, tres o set filferros són els més habituals En el pretesat d’estructures de formigó, els filferros s’obtenen per trefilatge i presenten un alt límit elàstic