Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
jàssera
Construcció i obres públiques
Biga que serveix de suport a d’altres bigues, anomenada també biga mestra
.
pedra calcària
Mineralogia i petrografia
Construcció i obres públiques
Pedra despresa o treta d’una roca calcària, especialment emprada en la fabricació de calç i de ciment.
És anomenada també pedra calcinal
pedra cantonera
Mineralogia i petrografia
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces que fan de lligada de les dues parets que formen una cantonada.
De vegades és anomenada pedra angular
resclosa
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica feta transversalment en un curs d’aigua per tal d’elevar-ne el nivell i derivar-la fora del seu llit.
Quan és de petites dimensions, hom l’anomena assut quan l’obra és d’una certa importància és anomenada preferentment presa
argolla
Construcció i obres públiques
Peça de ferro que serveix per a unir taulons en substitució d’una simple lligada amb cordes.
Es compon de dos passamans de ferro proveïts de forats per a fer-hi passar dos cargols És anomenada també brida
deflexió
Construcció i obres públiques
Deformació en direcció vertical de la superfície d’un ferm o d’una esplanació produïda per l’aplicació d’una càrrega.
Hom sol referir-se a un eix tipus de camió i a uns temps fixats d’aplicació de la càrrega i de recuperació després de retirar-la, per a donar un índex de l’estat del ferm o de la seva capacitat de reforçament És anomenada deflexió elàstica la part de la deflexió que hom recupera en eliminar la càrrega que l’ha provocada, i deflexió romanent , la diferència entre el nivell primitiu i el que resulta després de tot el cicle d’assaig
pala carregadora

Pala carregadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina destinada a moure materials solts, com ara sorra, pedra i carbó —tot i que, eventualment, també pot fer treballs d’excavació i d’enderroc lleugers—.
Consisteix bàsicament en un xassís automotor rígid o articulat muntat damunt pneumàtics si ho és sobre erugues és anomenada preferentment excavadora i proveïda, al davant, d’una cullera , muntada sobre uns braços articulats, moguts mitjançant sengles cilindres hidràulics, permeten d’abaixar i alçar successivament el caire de la dita cullera per tal d’omplir-la de material, alçar-la un cop plena i, després que el vehicle hagi efectuat el desplaçament fins al lloc de la descàrrega, trabucar-la per tal de buidar-ne el contingut, generalment dins d’un camió
mosaic
Construcció i obres públiques
Rajola per a pavimentar interiors, molt fàcil d’abrillantar i generalment de forma quadrada, de 20 a 40 cm de costat (hom també en fabrica en forma hexagonal i vuitavada).
És anomenat també mosaic hidràulic La rajola d’un mosaic és formada per tres capes La capa fina és feta amb pòrtland blanc, sorra fina de marbre i els colorants generalment òxids artificials que hom vulgui afegir-hi la capa intermèdia, anomenada brasatge , és feta amb sorra i pòrtland aquest, absolutament eixut, per tal que es prengui amb l’aigua ja presa de la capa fina i la capa inferior, dita gros , és de pòrtland i sorra o grava, amb una mescla molt pobra de ciment En la fabricació hom sotmet la rajola a pressions de 100 kg/cm 2
atall
Construcció i obres públiques
Element d’obturació provisional emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir el pas de l’aigua per un conducte en el qual és instal·lada una màquina, una comporta o una vàlvula que hom vol revisar o reparar.
És generalment metàllic i consta d’una part mòbil, anomenada tauler , i unes guies fixes ancorades a les parets del conducte, contra les quals la força de l’aigua empeny el tauler quan l’atall és tancat i que serveixen per a guiar-lo quan hom el maniobra El tauler pot ésser accionat mitjançant un argue o algun altre aparell semblant, i també per un pòrtic proveït d’una biga de tenalles , quan el tauler és de grans dimensions i dividit en diversos elements recuperables separadament A les centrals hidroelèctriques hom preveu atalls aigua amunt de les comportes, i aigua avall de les…
mecànica de sòls
Construcció i obres públiques
Ciència que estudia el comportament del sòl per a la seva utilització en obres d’enginyeria civil i construcció.
La mecànica de sòls estudia les propietats generals dels sòls i el seu comportament tensodeformacional quan estan secs i quan estan saturats, amb el flux d’aigua al seu través o sense Té en compte el sòl com a material de suport dels fonaments d’estructures i de terraplens, com a material de construcció en terraplens i en preses de materials solts i com a material de sosteniment en el cas d’excavacions i túnels La mecànica de sòls se sol incloure dins una ciència aplicada més general anomenada geotècnia que, a més, engloba la mecànica de roques El corpus doctrinal de la mecànica…