Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
mansarda
Construcció i obres públiques
Tipus de coberta els vessants de la qual presenten una línia trencada formada per la intersecció de plans inferiors molt inclinats amb uns altres de superiors i de poca inclinació, amb la finalitat d’aconseguir un major espai en el seu interior per aprofitar-lo per a porxo o habitatge.
El nom deriva de François Mansart, a qui hom n'atribueix la invenció
Juan de Colonia
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres alemany.
S'establí a Burgos, on construí les dues fletxes de la catedral, acabades el 1458 Hom li atribueix la capella de la Visitació, de la mateixa catedral Inicià 1461 l’església de la cartoixa de Miraflores, continuada després pel seu fill Simón
Robert de Luzarches
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès.
Reconstruí, en estil gòtic, la catedral d’Amiens 1225 Hom li n'atribueix la construcció de la nau, el transsepte sud i la façana amb la rosassa El seu nom apareix com el d’un dels tres mestres constructors en el laberint del paviment de la catedral
Jaume Fabre
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Treballà al convent de frares dominicans de la ciutat de Mallorca i a Barcelona, on sembla que traçà el pla definitiu de la seu 1317 Hom li atribueix, entre altres obres, la participació en la basílica de Santa Maria del Mar i en l’església del Pi, a Barcelona
Robert de Coucy
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès.
El 1212 li fou encarregada la reconstrucció, en estil gòtic, de la catedral de Reims, de la qual féu els plànols amb Hughes Libergier, i hom li n'atribueix la construcció del creuer El seu fill Robert de Coucy — Reims 1311 en començà la construcció de les torres a Reims també acabà l’abadia de Saint-Nicaise
Pierre de Montreuil
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès, conegut també amb el nom de Pierre de Montereau.
Treballà per a Lluís IX de França Modificà el creuer de l’abadia de Saint-Denis 1231 A París féu el refectori i la capella de la Mare de Déu de Saint-Germain-des-Prés i acabà la façana sud de Notre-Dame, així com les capelles que li són veïnes i la Porte Rouge Hom li atribueix la Sainte-Chapelle, on fou enterrat
Jaume de Faveran
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor actiu al nord de Catalunya i al Llenguadoc, del 1309 al 1336.
Mestre major de la seu de Narbona, ho fou també de la de Girona en 1321-30, on continuà i possiblement portà a terme les obres de l’absis que el seu germà, mestre Enric , - , 1321 havia començat el 1312 Com a escultor, el 1322 executà el sepulcre del bisbe de Girona 1312-18 Guillem de Vilamarí catedral de Girona Hom li atribueix els sepulcres de Bernat de Vilamarí 1291-1312 i de Pere de Rocabertí 1318-24, ambdós també a la seu gironina
Villard de Honnecourt
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres picard.
És conegut pel seu àlbum de notes i croquis, repertori de motius arquitectònics, iconogràfics i decoratius, del qual resten uns trenta-tres fulls es conserva a la Bibliothèque Nationale de París Utilitzà com a models les catedrals de Reims, Cambrai i Chartres, i constitueix una font de primera mà per a la comprensió de l’estil gòtic i un document excepcional sobre l’ofici d’un arquitecte durant aquella època Viatjà fins a Hongria, on sembla que treballà com a arquitecte Hom li atribueix la catedral de Cambrai i la collegiata de Saint-Quentin
Pere de Santjoan
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor picard.
Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid, on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada Hom li atribueix també una Mare de Déu amb el Nen Museu…
Pere Sacoma
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Actiu a Girona, on és documentat des del 1368, any en què acabà la construcció d’un pont sobre el Ter i contractà l’edificació de la torre de l’excollegiata de Sant Fèlix probablement dirigí també les obres del temple fins a rebre el darrer sou, l’any 1379 Des del 1369 al 1394, que deixà d’aparèixer en els llibres d’obra, ocupà el càrrec de mestre major de la seu gironina sota la seva direcció les obres experimentaren un avenç considerable Així, l’any 1377 quasi totes les capelles de les dues primeres crugies prop de l’absis eren ja construïdes Hom li atribueix, sense gaire…