Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
galeria
Construcció i obres públiques
Balcó construït a la façana posterior d’una casa destinat a estendre-hi la roba, situar-hi el safareig, etc.
Així com el balcó té sobretot una finalitat decorativa, la galeria acostuma a ésser una prolongació de les bigues i dels revoltons més enllà de la paret posterior a fi de guanyar per al pis un espai a l’aire lliure
barana
Barana de ferro treballat, col·locada en un balcó
© C.I.C.-Moià
Construcció i obres públiques
Defensa d’obra, ferro o altres materials que es col·loca als balcons, escales, terrats, ponts i qualsevol altre lloc des dels quals hom pot caure o prendre mal i que s’eleva del sòl fins a una alçària tal que la seva vora superior pot servir de passamà o ampit.
mirador
MIrador a la Vall de la Mort
Corel
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Element arquitectònic emplaçat de manera que, d’allí estant, hom pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.
Pot ésser un pavelló aïllat, generalment en un jardí, o bé formar part d'un edifici com a tribuna voladissa, balcó, terrassa, etc cobert i tancat amb vidres o no
bord
Construcció i obres públiques
Cadascun dels ferros que sostenen la volada d’un balcó.
Actualment solen ésser substituïts per prolongacions de les bigues, o per balcons fets de formigó armat
llosana
Construcció i obres públiques
Llosa o conjunt de lloses que formen la volada d’un balcó.
paravent
Construcció i obres públiques
Finestró, especialment el que és disposat a la part exterior d’una finestra, d’un balcó, etc.
balustre
Construcció i obres públiques
Columneta tornejada adornada amb motllures, de terrissa, pedra, etc, que serveix per a formar baranes de balcó, de terrat, d’escala, etc.
cartel·la
Construcció i obres públiques
Peça que, fixada en una paret, serveix de suport a un balcó, una cornisa, una estàtua, els coixinets d’un arbre de transmissió, etc; mènsula.
volada
Construcció i obres públiques
Dret català
Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.
En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís
porta
Porta de la gran Sala del Consell de Cent, a la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça o peces, mòbils, generalment planes, de fusta, ferro, vidre o altra matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, la clou o permet el pas per ella, en ésser accionada manualment, mecànicament o automàticament en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc, o en córrer paral·lelament al mur, etc.
Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça porta d’una fulla o d’un batent o bé constar de dues peces porta de dues fulles o de dos batents, poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàllic i amb vidres porta vidriera i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó porta balconera Les portes solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir, solen obrir…