Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
càrrega mòbil
Construcció i obres públiques
Tipus de càrrega d’explotació causada pel pes dels elements que ha de suportar l’estructura de manera variable.
N'és un exemple la càrrega que exerceixen sobre una carretera els vehicles que hi circulen
càrrega estàtica
Construcció i obres públiques
Tipus de càrrega d’explotació que ha de suportar una estructura i que és causada pel pes dels elements fixos.
N'és un exemple la càrrega que produeix la muntanya sobre un túnel
càrrega sísmica
Construcció i obres públiques
Tipus de càrrega d’explotació mòbil causada per fenòmens sísmics.
Aquestes càrregues es produeixen en cas de terratrèmols, i la seva magnitud és de predicció molt difícil
càrrega morta
Construcció i obres públiques
Càrrega que ha de suportar una estructura a causa del seu propi pes.
càrrega d’explotació
Construcció i obres públiques
Qualsevol de les càrregues que ha de suportar una estructura a causa de l’ús.
Hi ha dos tipus de càrregues d’explotació la càrrega estàtica i la càrrega mòbil
placa de càrrega
Construcció i obres públiques
Dispositiu utilitzat en l’assaig del mateix nom, destinat a conèixer les condicions d’assentament d’una zona de terreny o del ferm d’una via sota l’efecte d’una càrrega estàtica normalitzada, aplicada per graons a un ritme també normalitzat.
moll de càrrega
Construcció i obres públiques
Basament elevat sobre el pla del sòl en edificis industrials, per a facilitar el carregament de camions.
càrrega crítica d’Euler
Construcció i obres públiques
Càrrega teòrica que provoca la inestabilitat lateral per vinclament d’una barra sotmesa a una càrrega axial de compressió.
deflexió
Construcció i obres públiques
Deformació en direcció vertical de la superfície d’un ferm o d’una esplanació produïda per l’aplicació d’una càrrega.
Hom sol referir-se a un eix tipus de camió i a uns temps fixats d’aplicació de la càrrega i de recuperació després de retirar-la, per a donar un índex de l’estat del ferm o de la seva capacitat de reforçament És anomenada deflexió elàstica la part de la deflexió que hom recupera en eliminar la càrrega que l’ha provocada, i deflexió romanent , la diferència entre el nivell primitiu i el que resulta després de tot el cicle d’assaig
sabata
Construcció i obres públiques
Fonament que transmet al terreny la càrrega que rep mitjançant l’eixamplament de la superfície respecte de l’element constructiu sustentat.
És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les capes superficials una resistència…