Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
rastell
Construcció i obres públiques
Filera de pedres disposades de cantell i sobresortint de la terra que serveix per a marcar límits, com en el cas d’una era, per a formar una vora, com en el cas d’un empedrat, etc.
barrera
barrera 9
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Protecció lateral que en determinats punts d’una carretera evita que els vehicles puguin sortir-ne en cas d’accident.
Consisteix en un llenca de perfil d’acer galvanitzat o en una vorada contínua de blocs de formigó Les topades violentes dels vehicles sense control hi són absorbides i, al mateix temps, aquests són retornats a la carretera amb prou temps d’aconseguir una desceleració tolerable
berma
Construcció i obres públiques
Faixa de terra, de poca amplada i de secció transversal plana o lleugerament inclinada, a la part superior d’un terraplè immediata a un talús o al peu del talús d’un desmunt.
En el primer cas protegeix el talús de l’erosió en el segon cas reté els materials despresos per l’erosió
vorera d’emergència
Construcció i obres públiques
Banda marginal de les autopistes i les carreteres importants que permet que s’hi aturi un vehicle en cas d’emergència.
geotècnia
Construcció i obres públiques
Geologia
Ciència que estudia el comportament del terreny amb vista a la seva utilització en obres d’enginyeria civil i de construcció.
La geotècnia, ciència que participa dels coneixements d’altres doctrines, com són la mecànica de sòls, la mecànica de roques i la geologia, considera el terreny com a material de suport en el cas dels fonaments d’estructures i també com a material de construcció en terraplens o preses de materials solts També considera el sosteniment del terreny en el cas d’excavacions i túnels
atall
Construcció i obres públiques
Obstrucció provisional introduïda en un curs d’aigua quan hom hi vol construir alguna obra, tal com un assut o resclosa.
Pot ésser emprat per a obstruir totalment el corrent, i en aquest cas hom disposa un canal o una galeria per a la derivació de l’aigua i un altre atall aigua avall per tal d’impedir-ne el retrocés, o per a construir-hi recintes on poder treballar a l’abric del corrent o en sec, i en aquest cas hom n'elimina l’aigua de l’interior amb bombes d’exhauriment Els atalls que han de tallar totalment el curs de l’aigua solen consistir en un dic de roques i blocs de formigó Els atalls solen ésser construïts amb palplanxes, generalment metàlliques, clavades al llit del corrent…
encep
Construcció i obres públiques
Peça prismàtica de formigó armat que transmet i reparteix la càrrega dels pilars o murs als grups de pilons.
De vegades s’utilitza la denominació de sabata sobre pilons El nombre de pilons per encep és variable i generalment es prefereix utilitzar pilons de diàmetre més gran abans que incrementar-ne el nombre Quan els pilons eren de fusta calia emprar-ne molts més És convenient arriostrar els diferents enceps d’un fonament En el cas d’enceps amb un o dos pilons és imprescindible disposar de bigues centradores per tal de resistir les excentricitats accidentals i els moments flectors de la base dels pilars En cas que un encep rebi càrregues horitzontals a més de les verticals…
armadura
fototeca.cat
©
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres o cables d’acer que formen l’esquelet d’una peça de formigó, armat o precomprimit, i que es col·loquen dins la seva massa perquè el conjunt sigui apte per a resistir esforços de tracció, compressió, cisallament, etc.
Les armadures de barres solen ser constituïdes per unes barretes d’acer corrugat disposades al llarg de la peça i per unes altres barres primes disposades transversalment, lligades a les primeres Aquestes barres més primes són anomenades estreps i les barres disposades al llarg formen l' armadura comprimida o l’armadura estirada , segons que l’esforç a què són sotmeses les barres sigui de compressió o de tracció En el cas de les bigues de formigó, hi ha encara unes barres longitudinals comunament dites barques que tenen una porció estirada i, per mitjà de dos doblecs, una altra…
encreuament
Construcció i obres públiques
Intersecció de dues o més vies públiques (carrers, camins, carreteres, autopistes, etc).
Hom ha d’adoptar, per als encreuaments, les disposicions necessàries per a garantir la seguretat del trànsit en tots dos sentits L’encreuament al mateix nivell sense cap disposició particular solament pot ésser adoptat en el cas de carreteres secundàries En les carreteres principals hom pot construir illots centrals o vies complementàries que canalitzin el trànsit dels vehicles i disminueixin el nombre de punts de collisió En el cas d’autopistes, els encreuaments han d’ésser sempre a diferents nivells i poden adoptar diverses formes, segons les necessitats del…
càrrega sísmica
Construcció i obres públiques
Tipus de càrrega d’explotació mòbil causada per fenòmens sísmics.
Aquestes càrregues es produeixen en cas de terratrèmols, i la seva magnitud és de predicció molt difícil