Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
làmina
Construcció i obres públiques
Element estructural de geometria bidimensional i corba, i de gruix petit.
La forma corba li atorga una gran resistència, la qual cosa fa possible la cobertura de grans espais o de grans llums amb una mínima quantitat de material Hom distingeix entre làmina de simple curvatura , si la incurvació s’esdevé solament en una direcció per exemple, tubs o semicilindres i làmina de doble curvatura , quan la incurvació existeix segons dues direccions perpendiculars per exemple, cúpules, paraboloides hiperbòlics i hiperboloides Amb làmines de formigó armat ha estat possible de construir cobertes de gran envergadura o de gran interès arquitectònic, com ara el Palau de la CNIT…
cendra volant
Construcció i obres públiques
Geologia
Química
Material obtingut molent molt finament el residu sòlid de la combustió del carbó en les centrals tèrmiques i altres indústries.
Té propietats putzolàniques i d’absorció d’aigua, i s’utilitza en carreteres per a l’estabilització de sòls i com a additiu dels conglomerants
atall
Construcció i obres públiques
Element d’obturació provisional emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir el pas de l’aigua per un conducte en el qual és instal·lada una màquina, una comporta o una vàlvula que hom vol revisar o reparar.
És generalment metàllic i consta d’una part mòbil, anomenada tauler , i unes guies fixes ancorades a les parets del conducte, contra les quals la força de l’aigua empeny el tauler quan l’atall és tancat i que serveixen per a guiar-lo quan hom el maniobra El tauler pot ésser accionat mitjançant un argue o algun altre aparell semblant, i també per un pòrtic proveït d’una biga de tenalles , quan el tauler és de grans dimensions i dividit en diversos elements recuperables separadament A les centrals hidroelèctriques hom preveu atalls aigua amunt de les comportes, i aigua avall de les…
domòtica
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques de l’electrònica i les telecomunicacions aplicades a l’habitatge, a fi d’automatitzar-hi els sistemes que afecten el confort, la seguretat, les comunicacions i l’estalvi energètic.
Normalment l’automatització afecta aparells aïllats ascensors o grups reduïts d’aparells vídeo i TV A una escala més gran, i amb un grau més alt d’integració, hi ha els sistemes complexos de control i regulació de parcs tecnològics, grans centres comercials i d’oficines, hospitals, etc Un sistema d’aquestes característiques consta d’una xarxa local formada d’un ordinador, processadors distribuïts per l’edifici o edificis, associats a sensors amb circuits de filtre de senyal o a càmeres de TV, com a fonts d’informació, i a actuadors convertidors de potència, com a executors de les accions…
encreuament
Construcció i obres públiques
Intersecció de dues o més vies públiques (carrers, camins, carreteres, autopistes, etc).
Hom ha d’adoptar, per als encreuaments, les disposicions necessàries per a garantir la seguretat del trànsit en tots dos sentits L’encreuament al mateix nivell sense cap disposició particular solament pot ésser adoptat en el cas de carreteres secundàries En les carreteres principals hom pot construir illots centrals o vies complementàries que canalitzin el trànsit dels vehicles i disminueixin el nombre de punts de collisió En el cas d’autopistes, els encreuaments han d’ésser sempre a diferents nivells i poden adoptar diverses formes, segons les necessitats del trànsit i la…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un…
Enginyeria de la construcció 2012
Construcció i obres públiques
Els eixos Diagonal i Transversal Els nous trams de l'Eix Diagonal van fer possible una reducció del temps de trajecte entre les comarques centrals i el litoral © Generalitat de Catalunya El 2012 es van completar a Catalunya una sèrie d'infraestructures viàries molt rellevants que vertebren el país d'una manera més eficient l'Eix Diagonal i l'Eix Transversal No deixa de ser una bona notícia que enmig de la crisi econòmica existent s'hagin pogut acabar aquestes dues grans obres públiques finançades privadament per mitjà de concessions amb la fórmula de peatge a l'ombra Al desembre del 2011, amb…
pont
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els ponts o poden ésser construïts eventualment d’una manera provisional, generalment per salvar corrents d’aigua i llavors consisteixen en plataformes de taulons disposades damunt d’altres flotadors pontó , o bé consisteixen en taulons collocats damunt pilars de fusta clavats al fons amb maritnets i units entre ells amb tirants Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàlliques muntades damunt camions especials o altres vehicles Els ponts permanents són d’obra de fàbrica o metàllics o, més generalment, d’una combinació d’estructura metàllica i d’…
enginyeria
Construcció i obres públiques
Art d’aplicar els coneixements científics a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de les tècniques en totes llurs determinacions dins el camp industrial.
S'ocupa també de l’aspecte tècnic de la fabricació de mercaderies o del proveïment de serveis a la collectivitat el factor econòmic, però, hi és fortament condicionant i, típicament, les seves realitzacions són un compromís funció-preu Les motivacions més immediates de l’enginyeria són de caire econòmic produir a preu més baix, fer obres que afavoreixin el progrés econòmic, etc Les línies concretes d’actuació són funció de factors circumstancials que evolucionen de manera imprevisible, com ara descobertes científiques, situacions sociopolítiques, etc, i a cada estat són fortament influïdes…