Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
càrrega mòbil
Construcció i obres públiques
Tipus de càrrega d’explotació causada pel pes dels elements que ha de suportar l’estructura de manera variable.
N'és un exemple la càrrega que exerceixen sobre una carretera els vehicles que hi circulen
enllaç
Construcció i obres públiques
Encreuament de vies dissenyat de manera que se suprimeixen o limiten els punts en què els vehicles que circulen per una calçada intercepten els que circulen per una altra.
Els recursos utilitzats més importants són el pas a diferent nivell de les vies, l’establiment de brancs de connexió entre les calçades llaços, brancs directes o semidirectes, l’allargament dels trams de trenat, l’amplitud de l’espai ocupat, etc Segons els moviments que permet i els punts de conflicte que limita, rep diversos noms, allusius en general a elements físics de silueta similar a la seva planta Els tipus principals són els enllaços de trèvol, de trompeta i de diamant també pot considerar-se com a tal la bifurcació amb desnivell, si bé no permet tots els moviments entre…
carril
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les bandes longitudinals d’una calçada per on circulen els vehicles.
bòbila
Construcció i obres públiques
Instal·lació proveïda d’un forn continu per a coure obra, generalment construïda prop d’un terral, del qual són extretes les terres emprades com a primera matèria.
La bòbila consta d’un molí, d’una màquina per a preparar la pasta i d’una màquina estiradora, moltes vegades proveïda d’un desairejador per a les peces massisses hom empra estiradores amb fileres senzilles, i per a les foradades, estiradores amb fileres proveïdes de mascles adequats als forats que ha de tenir la peça les peces són tallades automàticament Obtingudes les peces d’obra crua, hom les deixa assecar a l’aire lliure, degudament apilades sota uns espaiosos coberts, o introduïdes en assecadors La cuita de les peces, disposades en munts, anomenats catxamades , de manera que aquesta…
baixant
baixants de pVC amb les seves connexions
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte de forma cilíndrica per on circulen les aigües brutes i de pluja des de les cases fins als claveguerons.
Els baixants antigament eren construïts amb peces de terra cuita, envernissades interiorment, d’uns dos pams de llargària Després n'han estat fets de ferro colat ara en desús, de fibrociment i, darrerament, de plàstic clorur de polivinil Per a enllaçar bé un tub amb la seva continuació, cada peça té en un dels extrems un eixamplament, anomenat valona, que encaixa amb la peça immediata Els baixants són subjectats per mitjà d’abraçadores ancorades a la paret Per tal d’adaptar-se a les diferents necessitats que presenta la recollida d’aigües, a més dels segments rectes hom fabrica peces de…
apartador
Construcció i obres públiques
En una carretera molt estreta, eixamplament que, disposat de tros en tros, permet el pas dels vehicles que circulen en sentit contrari.
distància de seguretat
Construcció i obres públiques
Transports
Distància mínima que hi ha d’haver entre dos vehicles que circulen a igual velocitat pel mateix carril d’una via per a evitar la col·lisió en cas de frenada.
pantalla contra l’enlluernament
Construcció i obres públiques
Transports
Parament vertical o disposició d’elements opacs que se situa en la separació de dues calçades de sentit oposat, per a evitar l’enlluernament entre els vehicles que circulen en cada una d’elles.
revolt
Construcció i obres públiques
Transports
Tros de carretera, de via de ferrocarril, etc, de traçat corb, entre dos trossos rectes més o menys llargs, que permet als vehicles que hi circulen de canviar de direcció, per tal de salvar obstacles, de passar d’un nivell a un altre, etc.
Els revolts solen ésser dotats de peralts adequats a les velocitats amb què hom preveu que hi circularan els vehicles
Enginyeria de la construcció 2014
Construcció i obres públiques
Túnels submergits Dibuix que mostra el que ha de ser el túnel submergit més llarg del món, que s’està construint entre Alemanya i Dinamarca, i per on passarà tant l’autopista com el ferrocarril © Femern A/S Els túnels submergits, en comptes de ser excavats per sota el llit d’un riu o del mar, es construeixen en un dic sec en grans trams de fins a 100 m, amb acer o formigó armat, i després són remolcats fins a l’emplaçament definitiu, on es fondegen i s’assenten Posteriorment, cal impermeabilitzar-ne les juntures entre els trams i bombar-ne l’aigua Sempre es colloquen en una rasa al fons d’un…