Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
coeficient de Deval
Construcció i obres públiques
Expressió de la resistència dels àrids al desgast manifestada per la pèrdua de pes (en percentatge sobre el pes inicial) soferta pels fragments de pedra per xoc entre ells i amb les parets del recipient d’assaig.
coeficient de Los Angeles
Construcció i obres públiques
Expressió de la resistència dels àrids al desgast.
Manifestada per la disminució de les dimensions de les partícules d’una mostra expressada en percentatge en pes, sobre el pes inicial, de les partícules que no passen per un sedàs determinat experimentada pel fregament de les partícules amb les boles d’acer que conté l’aparell d’assaig
resistència de càlcul
Construcció i obres públiques
Valor de la resistència d’un material determinat, habitualment a la tracció o a la compressió, que s’utilitza per al disseny d’estructures en estat límit últim.
Es calcula a partir del valor de la resistència característica dividit per un coeficient de minoració que depèn de cada material
llei de Darcy
Construcció i obres públiques
Llei que expressa la permeabilitat dels sòls relacionant el volum (V) d’aigua que travessa una superfície (S) en un temps determinat (t) i la caiguda de pressió per unitat de longitud (Δp/Δl) segons l’equació: .
K esent el coeficient de permeabilitat, que varia entre 100 cm/s per a la grava i 10 - 9 cm/s per a l’argila
aïllament tèrmic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a frenar el pas de calories a través dels tancaments d’un edifici per tal de facilitar la conservació de la seva temperatura interior; l’eficàcia d’aquest aïllament suposa un estalvi de l’energia que cal per a absorbir o produir calories.
Per a aconseguir un aïllament cal protegir els paraments que tanquen el local que hom vol isolar amb materials de característiques poroses, és a dir, formats per una unió de celles de parets primes plenes d’aire en algun cas a l’interior hi ha un altre gas L’aire és un bon aïllant, però, en canvi, el fet d’ésser un gas fa que presenti fenòmens de convecció que faciliten el transport de calories Quan aquest aire queda molt compartimentat, presoner dins les celles d’un material porós, els fenòmens de convecció només poden presentar-se a l’interior de cada cella, i per això els…
pèndol TRRL
Construcció i obres públiques
Aparell utilitzat per a mesurar el coeficient de fregament longitudinal d’un paviment.
pèndol Leroux
Construcció i obres públiques
Aparell destinat a mesurar in situ el coeficient de fricció amb lliscament d’un paviment.
consisteix en un pèndol que deixa dos braços desiguals a cadascun dels costats del seu eix de gir El braç inferior porta a l’extrem una sabata de cautxú que frega la superfície del paviment el braç superior porta un índex que es mou sobre un sector graduat En deixar caure el pèndol des d’una alçada normalitzada i ésser frenat el braç inferior, la lectura del sector mesura l’energia absorbida pel fregadís de la sabata
fíl·ler
Construcció i obres públiques
Matèria mineral formada per àrids o per qualsevol producte additiu en grans molt petits que, pel seu coeficient de forma, no es comporta només com a element inert, sinó que té influència reològica en la fabricació del material en què intervé.
En l’aplicació als conglomerats asfàltics, hom considera filler l’àrid que passa pel tamís 80 µm
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…