Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
socolada
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Basament, part inferior contínua d’una construcció o d’una part d’edifici.
estesa
Construcció i obres públiques
Capa de morter horitzontal i contínua estesa sobre una filada de maons d’una paret o un mur per assentar-hi la filada següent.
sabata
Construcció i obres públiques
Fonament que transmet al terreny la càrrega que rep mitjançant l’eixamplament de la superfície respecte de l’element constructiu sustentat.
És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les capes superficials una resistència…
corró llis vibrador
Construcció i obres públiques
Compactadora formada per un vehicle motoritzat que en un dels eixos duu incorporat un corró pesant vibrador.
És utilitzat en la compactació de sòls de granulometria contínua
minvell
Construcció i obres públiques
Rajola encastada al peu d’una paret, formant un lleuger pendent, que protegeix el junt constituït pel parament vertical i el sòl.
Hom parla de minvell de caixa o de dilatació quan entre el parament vertical i la solera hi ha una obertura contínua que permet la ventilació de la cambra d’aire inferior
barrera
barrera 9
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Protecció lateral que en determinats punts d’una carretera evita que els vehicles puguin sortir-ne en cas d’accident.
Consisteix en un llenca de perfil d’acer galvanitzat o en una vorada contínua de blocs de formigó Les topades violentes dels vehicles sense control hi són absorbides i, al mateix temps, aquests són retornats a la carretera amb prou temps d’aconseguir una desceleració tolerable
planta asfàltica
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Instal·lació industrial dedicada a la fabricació d’aglomerat asfàltic en calent, amb dispositius especials per a la dosificació, l’escalfament i la mescla del betum, dels àrids i del filler, i per a la càrrega del conglomerat en les unitats de transport.
Hom anomena planta asfàltica contínua aquella en què les operacions de dosificació, escalfament i mescla s’efectuen contínuament, amb independència dels ritmes de transport, en contraposició a la planta asfàltica discontínua , en la qual en cada cicle de producció hom fabrica i carrega una quantitat determinada de conglomerat
séquia de la Llosa
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera que pren l’aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l’esquerra del riu.
Rega els termes d’Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès, la Granja i Xàtiva on forma els braçals de Terç i dels Albanyals, i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa , el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Rotglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa
séquia Tercera
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del sector NW del municipi de Lleida (Segrià).
És la continuació de la séquia del Cap i discorre propera al sector N del barri de les Basses d’Alpicat i després propera a la caseria de les Torres de Sanui, a la qual envolta Tot seguit gira en direcció W i NW i circula a prop del sector S del barri de les Basses d’Alpicat A continuació discorre soterrada sota l’autovia A2 i, en sortir a la superfície un altre cop, continua amb el nom de reguer del Cap
Jaume de Faveran
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor actiu al nord de Catalunya i al Llenguadoc, del 1309 al 1336.
Mestre major de la seu de Narbona, ho fou també de la de Girona en 1321-30, on continuà i possiblement portà a terme les obres de l’absis que el seu germà, mestre Enric , - , 1321 havia començat el 1312 Com a escultor, el 1322 executà el sepulcre del bisbe de Girona 1312-18 Guillem de Vilamarí catedral de Girona Hom li atribueix els sepulcres de Bernat de Vilamarí 1291-1312 i de Pere de Rocabertí 1318-24, ambdós també a la seu gironina