Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
subexcavació
Construcció i obres públiques
Tècnica emprada per a la regularització dels assentaments verticals experimentats per un edifici, que consisteix en l’excavació de galeries de petit diàmetre per sota la fonamentació.
La deformació de les galeries sota la pressió exercida per l’edifici produeix un assentament addicional que, emprat de manera molt controlada, contribueix a uniformitzar l’assentament experimentat per tot el fonament La subexcavació s’ha emprat amb gran èxit a la Catedral Metropolitana de Mèxic i a la Torre de Pisa
Carlo Alberto Castigliano
Construcció i obres públiques
Enginyer italià.
Des del 1866 estudià a l’Institut Tècnic de Terni Úmbria i quatre anys després al Politècnic de Torí, on al cap de tres anys d’estudi escriví la dissertació Intorno ai sistemi elastici , en què apareixia el teorema relatiu a l’anàlisi elàstica de la deformació de bigues pel qual és famós Després de graduar-se al Politècnic de Torí, treballà als Ferrocarrils del Nord d’Itàlia com a cap de l’oficina d’obres de fàbrica, manteniment i servei, fins a la seva mort
fluència
Construcció i obres públiques
Deformació dels paviments asfàltics deguda a temperatures elevades i al pas freqüent de càrregues de trànsit importants.
assaig d’Abrams
Construcció i obres públiques
Mètode per a determinar la plasticitat del formigó mesurant-ne la deformació sota la influència del propi pes.
deflexió
Construcció i obres públiques
Deformació en direcció vertical de la superfície d’un ferm o d’una esplanació produïda per l’aplicació d’una càrrega.
Hom sol referir-se a un eix tipus de camió i a uns temps fixats d’aplicació de la càrrega i de recuperació després de retirar-la, per a donar un índex de l’estat del ferm o de la seva capacitat de reforçament És anomenada deflexió elàstica la part de la deflexió que hom recupera en eliminar la càrrega que l’ha provocada, i deflexió romanent , la diferència entre el nivell primitiu i el que resulta després de tot el cicle d’assaig
vinclament
Construcció i obres públiques
Deformació de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suporten càrregues desproporcionades a llur resistència.
pont

Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir (Sevilla)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els ponts o poden ésser construïts eventualment d’una manera provisional, generalment per salvar corrents d’aigua i llavors consisteixen en plataformes de taulons disposades damunt d’altres flotadors pontó , o bé consisteixen en taulons collocats damunt pilars de fusta clavats al fons amb maritnets i units entre ells amb tirants Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàlliques muntades damunt camions especials o altres vehicles Els ponts permanents són d’obra de fàbrica o metàllics o, més generalment, d’una combinació d’estructura metàllica i d’…
biga

Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
Enginyeria de la construcció 2018
Construcció i obres públiques
Sobre la fabricació digital Impressió en 3D d’estructures de formigó © Total Kustom La tercera revolució industrial, entesa com a fabricació digital, s’obre camí en el món de l’enginyeria de la construcció Es considera fabricació digital l’aplicació de models i tecnologies digitals per a la producció d’objectes materials personalitzats, i, en aquest sentit, és clar que la impressió en 3D és un subconjunt de la fabricació digital Però aquesta tecnologia es troba en una etapa inicial en els àmbits de l’arquitectura i la construcció La impressió en 3D ha tingut èxit amb materials polimèrics…