Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
resistència de càlcul
Construcció i obres públiques
Valor de la resistència d’un material determinat, habitualment a la tracció o a la compressió, que s’utilitza per al disseny d’estructures en estat límit últim.
Es calcula a partir del valor de la resistència característica dividit per un coeficient de minoració que depèn de cada material
envidrament aïllant
Construcció i obres públiques
Envidrament utilitzat per a reduir la transmitància del vidre de les finestres i altres obertures exteriors generalment format per dos o més fulls de vidre separats per una cambra d’aire.
El seu efecte d’aïllament tèrmic i acústic depèn bàsicament del gruix dels fulls de vidre, el de la cambra d’aire, el gas utilitzat per a omplir-la, les característiques del separador perimetral i els tractaments superficials de les cares externes del vidre Alguns models de vidre aïllant contenen algun gas noble argó, generalment ja que són gasos més pesats que l’aire i la seva viscositat més elevada redueix la convecció tèrmica
canonada
© Corel
Construcció i obres públiques
Conducte de forma tubular, destinat al transport de fluids i, eventualment, de matèries granulars i pulverulentes.
Els materials emprats en la seva fabricació són molt variats plom, acer, ferro colat, coure, alumini, diferents aliatges metàllics, formigó, materials ceràmics, cautxú, materials plàstics, etc Les canonades són formades generalment per canons i d’altres peces accessòries, tals com colzes, derivacions en forma de T, de creu, etc, unides a aquells per diferents procediments roscat, soldatge, per mitjà de brides, etc La secció depèn principalment del cabal que ha de transportar, i el gruix de les parets, per a un material i un diàmetre determinat, dels esforços que ha de resistir
perfil hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Diagrama representatiu de la profunditat d’un corrent líquid al llarg d’una conducció lliure, tenint en compte el cabal circulant, les variacions de la cota de fons, de la secció transversal i de la rugositat, i també la posició i les característiques dels punts de control.
Hom l’estudia normalment en règim permanent, definint les condicions en cada perfil a través de la profunditat y i la velocitat mitjana en la secció v Per a la determinació de les pèrdues d’alçària d’energia, hom utilitza la fórmula de Chézy S'estableixen primerament les condicions ideals de circulació en règim uniforme com si es mantingués indefinidament y o ,v o En cada secció, per a una alçària d’energia determinada, un mateix cabal es pot produir amb dos règims diferents, i hom diu que s’hi produeix un règim crític y c , v c quan hi ha un sol règim possible que, per tant, depèn…
dragalina
Construcció i obres públiques
Màquina emprada en el dragatge i l’excavació de terres.
L’element excavador és una cullera que bascula penjada d’uns cables de sosteniment, els quals llisquen d’una corriola fixada a l’extrem d’una ploma d’inclinació variable l’altre extrem de la qual pivota sobre la cabina i que és arrosegada per uns altres cables, que hom estira des d’un torn situat a la base de la màquina, i la tensió dels quals determina l’angle d’incidència de la cullera durant l’excavació A igualtat de longitud de la ploma, l’abast d’una dragalina depèn de la inclinació d’aquella i acostuma a oscillar entre els 50 i els 350 m Les dragalines són generalment…
drenatge
Construcció i obres públiques
Operació de llevar d’un terreny humit l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, canonades, etc, per tal que no s’hi formin bassals ni s’hi produeixin disgregacions o diferències de resistència per acció dels corrents d’aigua subterranis.
Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes profundes del…
castellet
Construcció i obres públiques
Bastida construïda amb elements lleugers i proveïda d’un ternal o d’un muntacàrregues, l’estabilitat de la qual no depèn de l’obra en construcció.
pavelló
Construcció i obres públiques
Construcció que s’eleva per damunt d’altres construccions contigües, aïllada en un pati, un jardí, etc, i que depèn sovint d’una altra de més gran.
canal
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…
biga
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…