Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
carcassa
Construcció i obres públiques
Conjunt de les parets exteriors, embigats, armadures, etc, d’una construcció.
grua pòrtic
Construcció i obres públiques
Pòrtic metàl·lic que es desplaça bé sobre carrils o bé sobre rodes, que té un polipast desplaçable en la direcció de la llinda del pòrtic i que exerceix les funcions de grua.
Aquestes grues són habituals en esplanades de contenidors, en aplecs exteriors a les naus industrials, etc
estucament
Construcció i obres públiques
Operació d’estucar una superfície que hom aplica sovint als paraments exteriors de les parets.
En l' estucament en fred hom estén la pasta amb el remolinador i l’aplana amb la paleta Generalment hom aplica tres capes d’estuc En l' estucament en calent o al foc la tercera capa és feta de pasta amb sorra de marbre més fina i hom l’enllustra, quan encara no és eixuta, amb una planxa de ferro calenta
edòmetre
Construcció i obres públiques
Aparell emprat en l’estudi de l’assentament dels sòls sota l’efecte de càrregues exteriors.
Consisteix en un motlle cilíndric on hom colloca la mostra de terrenys, que és sotmesa a una càrrega creixent L’edòmetre mesura les variacions de volum de la mostra en funció de la càrrega i del temps d’aplicació i dóna un índex de l’assentament del terreny
construcció

Indústria de la Construció
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Economia
Art o tècnica de construir.
Com a part de l’arquitectura, la construcció tracta de la realització de les obres tenint en compte les propietats dels materials emprats, les condicions del terreny, les possibles accions exteriors sobre l’obra, etc arquitectura La construcció és un dels sectors econòmics més importants en els llocs industrialitzats o en vies d’industrialització Comprèn un gran nombre d’activitats diverses, que van des de la fabricació dels materials de construcció, el més important dels quals és el ciment, fins al bastiment de cases, fàbriques i grans obres públiques
zona
Construcció i obres públiques
En la legislació de carreteres, cada una de les franges de terreny que, formant part o no de la infraestructura, tenen limitades les condicions d’ús del domini privat.
Hom anomena zona de domini públic el conjunt dels terrenys ocupats per les vies, pels seus elements funcionals i per una franja de terreny contigu, determinat en funció de la importància de la via, que també és propietat de l’ens públic titular zona de servitud la formada, a banda i banda de la carretera, per uns terrenys de propietat particular contigus al domini públic, dins dels quals hi ha unes limitacions d’ús legalment establertes i zona d’afectació el conjunt de les franges situades a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per…
edifici intel·ligent
Construcció i obres públiques
Edifici capaç de regular automàticament paràmetres mediambientals interiors o exteriors, com la temperatura, la humitat o la llum, entre d’altres.
L’edifici intelligent aconsegueix realitzar aquesta funció gràcies a les seves installacions i al seu equipament informàtic i electrònic, el qual li ha de permetre detectar possibles canvis en els paràmetres mediambientals, prendre automàticament decisions al voltant de l’estat del medi ambient i modificar-ne alguns aspectes
arrebossar
Construcció i obres públiques
Cobrir el parament vertical d’una paret amb una capa d’argamassa.
Aquest revestiment de la paret serveix per a millorar-ne l’aspecte i fer-la llisa i més impermeable Per això són arrebossades sobretot les parets exteriors, i les interiors només quan el mal tracte que puguin rebre fa témer que un recobriment de guix fóra massa delicat El gruix de l’arrebossat és d’1 a 2 cm, i el material que hi és posat és fonamentalment un morter de calç o de calç i ciment pòrtland per a fer-lo més impermeable La superfície d’un arrebossat resta més o menys granada, segons la grossària de la sorra emprada Antigament hom arrebossava sovint les parets i els…
anàlisi estructural
Construcció i obres públiques
Càlcul dels esforços que les accions exteriors, com la gravetat, el vent o els sismes, provoquen en les diferents seccions dels elements resistents d’una estructura.
A partir del coneixement dels esforços és possible comprovar si la resistència de les seccions és suficient, o bé determinar el nivell de reforç necessari per exemple, l’armadura d’acer necessària en una estructura de formigó armat
moment flexor
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
Suma algèbrica dels moments, respecte a l’eix neutre de la secció d’una biga, de totes les forces exteriors situades a un costat de la secció.