Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
bord
Construcció i obres públiques
Cadascun dels ferros que sostenen la volada d’un balcó.
Actualment solen ésser substituïts per prolongacions de les bigues, o per balcons fets de formigó armat
clavegueró
Construcció i obres públiques
Conducte que recull les aigües brutes o de pluja d’una casa des del peu dels baixants i les porta a la claveguera del carrer o a una fossa sèptica.
Habitualment són de secció circular i fets amb tubs de formigó centrifugat Antigament eren de rajola i de secció rectangular
tancament metàl·lic
Construcció i obres públiques
Conjunt dels elements, com ara bastiments, marcs, etc, fets amb perfils generalment d’alumini, emprats en el tancament d’una obra.
apuntalar
Construcció i obres públiques
Posar puntals a una cosa, sostenir, més o menys provisòriament, per mitjà de puntals, una cosa que, altrament, podria caure.
Hom apuntala una construcció antiga quan hi ha perill de ruïna, una construcció on cal introduir reformes que afecten els elements que suporten pesos, etc En les construccions de formigó armat són fets apuntalaments en espera que el formigó hagi aconseguit la duresa suficient per a resistir l’esforç previst
desguàs
Construcció i obres públiques
Lloc per on s’escola l’aigua bruta o de pluja.
En les construccions domèstiques els desguassos són fets, habitualment, amb tubs de plom o de PVC, i hom els connecta a cada aparell per mitjà d’un sifó, la finalitat del qual és d’aïllar el desguàs i evitar que s’escampi la pudor Aquests van acoblats al baixant, el qual, a la part baixa de l’edifici, empalma amb el clavegueró, que desemboca a la claveguera del carrer o a la fossa sèptica
baixant
baixants de pVC amb les seves connexions
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte de forma cilíndrica per on circulen les aigües brutes i de pluja des de les cases fins als claveguerons.
Els baixants antigament eren construïts amb peces de terra cuita, envernissades interiorment, d’uns dos pams de llargària Després n'han estat fets de ferro colat ara en desús, de fibrociment i, darrerament, de plàstic clorur de polivinil Per a enllaçar bé un tub amb la seva continuació, cada peça té en un dels extrems un eixamplament, anomenat valona, que encaixa amb la peça immediata Els baixants són subjectats per mitjà d’abraçadores ancorades a la paret Per tal d’adaptar-se a les diferents necessitats que presenta la recollida d’aigües, a més dels segments rectes hom fabrica…
malla electrosoldada
Construcció i obres públiques
Malla per a l’armadura d’un element de formigó armat, els lligams de la qual en els punts d’encreuament són fets amb soldadura elèctrica.
Són preparades de forma industrialitzada
mur cortina
Construcció i obres públiques
En els edificis fets de ferro i formigó armat, paret que forma la façana no sustentant i que constitueix una mena de cortina exterior que amaga els elements estructurals de l’edifici.
Generalment és fet amb elements prefabricats realitzats a base d’elements molt lleugers, com vidre, acer, alumini, fusta o altres materials plàstics
pou
Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…
enllaç de diamant
Construcció i obres públiques
Enllaç entre dues vies que s’encreuen a diferent nivell, en el qual tots els canvis de direcció que hom fa entrant o sortint d’una calçada per la dreta poden ésser fets sense intercepcions, menys els que van cap a l’esquerra.
Consta d’un pas a diferent nivell, quatre brancs directes i quatre brancs semidirectes