Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
emulsió asfàltica
Construcció i obres públiques
Producte bituminós constituït per l’emulsió directa d’un betum en aigua, l’estabilitat de la qual s’aconsegueix mitjançant l’addició d’un emulgent.
Segons el comportament de les partícules del betum sota l’acció dels radicals fixats per l’emulgent, hom anomena emulsió aniònica la que ho fa com si estiguessin carregades negativament emulsió bàsica, i que, per llur afinitat amb les partícules positives, és indicada en àrids calcaris i emulsió catiònica quan es comporten com si estiguessin carregades positivament emulsió àcida i que, per llur afinitat amb les partícules negatives, són indicades en àrids silicis
deflexió
Construcció i obres públiques
Deformació en direcció vertical de la superfície d’un ferm o d’una esplanació produïda per l’aplicació d’una càrrega.
Hom sol referir-se a un eix tipus de camió i a uns temps fixats d’aplicació de la càrrega i de recuperació després de retirar-la, per a donar un índex de l’estat del ferm o de la seva capacitat de reforçament És anomenada deflexió elàstica la part de la deflexió que hom recupera en eliminar la càrrega que l’ha provocada, i deflexió romanent , la diferència entre el nivell primitiu i el que resulta després de tot el cicle d’assaig
parquet
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Paviment del sòl d’una habitació, d’un corredor, etc., fet de trossos prims i estrets de fusta polida disposats regularment en diferents composicions geomètriques.
El parquet tradicional és de peces parallelepipèdiques de roure, d’avet o d’alzina, d’unes dimensions variables entre 300 i 750 mm o 800 i 2000 mm de longitud, 50 i 105 mm d’amplada i 24 mm de gruix, generalment emboetades i collocades damunt uns llistons d’assentament fixats al sòl Aquests parquets solen rebre el nom del país de procedència o d’algun objecte semblant a llur composició geomètrica així, hom parla de parquet a l’anglesa, parquet d’espina de peix , etc Els elements del parquet modern solen consistir en un conjunt de petites peces de superfície rectangular d’alzina,…
porta

Porta de la gran Sala del Consell de Cent, a la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça o peces, mòbils, generalment planes, de fusta, ferro, vidre o altra matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, la clou o permet el pas per ella, en ésser accionada manualment, mecànicament o automàticament en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc, o en córrer paral·lelament al mur, etc.
Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça porta d’una fulla o d’un batent o bé constar de dues peces porta de dues fulles o de dos batents, poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàllic i amb vidres porta vidriera i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó porta balconera Les portes solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir…
finestra

Finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…
persiana de llibret

Persiana de llibret
Construcció i obres públiques
Sèrie de llistons plans, de fusta, plàstic o fins metàl·lics, paral·lels, generalment inclinables, emmarcats per un bastiment o fixats en dues o més columnes, que són disposats a l’exterior d’una finestra, porta de balcó, etc, a la manera d’un finestró.
pont

Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir (Sevilla)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els ponts o poden ésser construïts eventualment d’una manera provisional, generalment per salvar corrents d’aigua i llavors consisteixen en plataformes de taulons disposades damunt d’altres flotadors pontó , o bé consisteixen en taulons collocats damunt pilars de fusta clavats al fons amb maritnets i units entre ells amb tirants Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàlliques muntades damunt camions especials o altres vehicles Els ponts permanents són d’obra de fàbrica o metàllics o, més generalment, d’una combinació d’estructura metàllica i d’…
biga

Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
Enginyeria de la construcció 2015
Construcció i obres públiques
L'energia eòlica en mar obert El mar podria ser l’emplaçament ideal per a la installació de grans parcs eòlics © European Union / EC-Audiovisual Service / Boulougouris Georges Durant les dues darreres dècades s'ha produït l'eclosió de l'energia eòlica, conseqüència de l'interès de la societat cap a l'ús de les energies renovables, motivat principalment per l'augment de la sensibilitat de l'ésser humà envers la contaminació del medi ambient i la seva preservació, però també per motius econòmics, ja que les principals fonts d'energia actuals provenen de combustibles fòssils i d'energia nuclear…