Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
caixa de fonamentació
Construcció i obres públiques
Caixa de fusta, formigó o acer, de formes i dimensions molt variables, que hom empra per a fonamentacions quan el terreny és esllavissadís, amb corrents d’aigua subterranis o bé en terreny submergit.
La seva funció és d’evitar els despreniments de terra i la inundació de l’obra, que impedirien els treballs d’excavació Fonamentalment són de dues menes la caixa oberta i la caixa d’aire comprimit La caixa oberta , o caixa índia , és formada per una cèllula o per diverses, sovint cilíndriques, obertes per dalt i per baix i que es claven en el terreny a causa de llur propi pes a mesura que hom n'excava el fons Quan les aigües són molt profundes o quan cal treballar en condicions molt difícils, hom empra la caixa d’aire comprimit , construïda amb acer o formigó, que té una cambra a la part…
pou de fonamentació
Construcció i obres públiques
Geologia
Cadascuna de les excavacions fetes en terrenys esllavissadissos fins a trobar una capa ferma, damunt la qual hom fa descansar els fonaments d’una construcció.
terra armada
Construcció i obres públiques
Geologia
Sistema constructiu que utilitza la terra com a material, associant-la per fregament amb les armadures i disposant el parament exterior amb escames de formigó.
Hom l’utilitza sovint en murs de contenció, sobretot si es preveuen assentaments diferencials importants del terreny de fonamentació
aïllament sísmic
Construcció i obres públiques
Aïllament emprat per a millorar el comportament d’un edifici davant els terratrèmols.
L’estructura de l’edifici s’aïlla dels moviments sísmics mitjançant un sistema de molles o d’altres tipus de dispositius deformables i elàstics, interposat entre l’estructura i el terreny de fonamentació S'empra principalment en països amb una sismicitat molt elevada, com el Japó o Mèxic
assentament
Construcció i obres públiques
Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, pilars o parets d’una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten.
Els assentaments més importants són els de les terres on descansa la fonamentació, i són més petits els de l’obra pròpiament dita Hom anomena assentament absolut el descens mesurat en centímetres o millímetres de cada un dels elements d’una construcció, i assentament diferencial , la diferència entre els assentaments absoluts Els assentaments diferencials causen moviments desiguals de dalt a baix i, per tant, provoquen esquerdes verticals
moll

Moll de pesca
© Corel
Construcció i obres públiques
Obra construïda a la vora de la mar o d’un riu navegable que serveix per a facilitar l’embarcament i el desembarcament de persones i mercaderies i, de vegades, de refugi a les naus.
Consisteix en una plataforma allargada, disposada al llarg de la ribera o avançant artificialment cap a l’aigua, i que limita les dàrsenes La llargada és variable, i l’amplada pot arribar a fer 200 m o més Hom hi situa magatzems, estacions marítimes, grues, vies de tren, etc El mur de contenció, que suporta l’aigua per una cara i el terraplè per l’altra, pot ésser fet de fàbrica de carreu, de maçoneria, de totxo o de formigó La fonamentació és fàcil en terrenys poc compressibles com la sorra, però en els altres cal adoptar pilars de formigó, fusta o ferro Un tipus diferent és el…
fonament

Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó armat o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de …
millora del terreny
Construcció i obres públiques
Conjunt de tècniques que tenen com a finalitat la millora de les característiques de la resistència del terreny de fonamentació d’una construcció.
Entre aquestes tècniques hi ha la injecció en el terreny de lletada de ciment pòrtland o d’altres materials tipus ciment, o bé la cimentació d’alta pressió
recalçar
Construcció i obres públiques
Consolidar, reforçar, reconstruir, els fonaments (d’una casa, d’un mur, etc), eventualment per sota de la fonamentació existent, sense perjudicar-ne l’estructura.