Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
mototragella
Construcció i obres públiques
Màquina autopropulsada de moviment de terres, que té com a eina de treball una tragella, consistent en un calaix situat entre els eixos tractors, que es pot obrir cap endavant, la qual cosa li permet d’excavar, transportar i estendre terres.
S'utilitza habitualment en l’esplanació de terrenys poc compactes que no contenen còdols, roques o rabasses
clavegueró
Construcció i obres públiques
Conducte que recull les aigües brutes o de pluja d’una casa des del peu dels baixants i les porta a la claveguera del carrer o a una fossa sèptica.
Habitualment són de secció circular i fets amb tubs de formigó centrifugat Antigament eren de rajola i de secció rectangular
gunita
Construcció i obres públiques
Formigó o morter projectat a gran velocitat.
És utilitzada habitualment en fronts de paraments i talussos de pedra erosionats o esquerdats i en paraments interiors de túnels
estructura mixta
Construcció i obres públiques
Estructura que es caracteritza per la presència de peces amb seccions compostes per dos o més materials que treballen solidàriament.
Habitualment s’entén per estructura mixta l’estructura en què els materials que treballen solidàriament són l’acer estructural i el formigó
llosa posttesada
Construcció i obres públiques
Llosa estructural construïda mitjançant formigó posttesat.
Per a pretesar el formigó s’empren habitualment tendons de pretesatge, adherents o no, de diàmetre molt reduït L’aplicació principal és la formació de sostres estructurals d’edificis
caixa flotant
Construcció i obres públiques
Element de formigó, hexaèdric i amb cèl·lules interiors, emprat per a la construcció de dics portuaris.
És fabricada en una factoria portuària especial, habitualment mitjançant encofrats lliscants, i després transportada per flotació fins a la seva destinació, on és enfonsada per l’ompliment de les cèllules amb aigua i finalment amb formigó o terres
edifici de gran alçària
Construcció i obres públiques
Edifici habitable d’alçària important, habitualment per damunt de 150 m o 50 pisos.
Per contraposició, hom parla d’ edificis d’alçària baixa o mitjana si disposen d’un màxim de 8 pisos, i d’ edificis d’alçària si tenen entre 25 i 50 pisos El desenvolupament de la construcció en acer i formigó armat feu possible l’aixecament d’edificis de gran alçària al llarg del segle XX, principalment als EUA, a les ciutats de Nova York i Chicago Altres desenvolupaments tècnics essencials han estat els ascensors i les bombes d’aigua Els principals edificis de gran alçària, en temps recents, s’han construït als països del Sud-est asiàtic, especialment a la Xina Entre els edificis més alts…
passador
Construcció i obres públiques
Barra d’acer, normalment de petit diàmetre, que hom col·loca entre dues lloses contigües de formigó armat, travessant la juntura, per a impedir-ne el moviment relatiu transversal i establir les condicions mecàniques d’unió entre elles.
El passador d’ancoratge , que té la missió d’articular les lloses entre si sense permetre'n moviments longitudinals, va encastat en cadascuna de les lloses, mentre que el passador lliscadís va ancorat en una de les lloses i penetra en l’altra de manera que en permet el moviment longitudinal, habitualment pintant la superfície de la barra amb un producte bituminós o bé fent-la lliscar dins una beina encastada en la llosa
desguàs
Construcció i obres públiques
Lloc per on s’escola l’aigua bruta o de pluja.
En les construccions domèstiques els desguassos són fets, habitualment, amb tubs de plom o de PVC, i hom els connecta a cada aparell per mitjà d’un sifó, la finalitat del qual és d’aïllar el desguàs i evitar que s’escampi la pudor Aquests van acoblats al baixant, el qual, a la part baixa de l’edifici, empalma amb el clavegueró, que desemboca a la claveguera del carrer o a la fossa sèptica
draga de pala
Dragat per sota del nivell freàtic de graves i sorres al·luvials, mitjançant una draga de cullera
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Draga que porta una pala muntada a l’extrem d’un braç mòbil, la descàrrega de la qual es fa obrint-ne el fons.
Aquesta cullera pot ser hidràulica, com en les retroexcavadores, o bé tirada amb cables Les de cables poden dragar a més profunditat Després d’excavar el material del fons, es descarrega sobre un gànguil situat al costat de la draga Entre les dragues de pala hi ha les dragues de pala frontal, emprades als Estats Units, i dragues de pala retroexcavadora, emprades a Europa La draga de pala és una de les més emprades Habitualment excaven terrenys granulars, argiles, margues i roques toves