Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
repeu
Construcció i obres públiques
Mènsula que té més llargada que volada; lleixa.
camió regador de betum
Construcció i obres públiques
Camió cisterna especialment dissenyat per al transport i l’extensió de productes bituminosos.
Incorpora una cisterna calorifugada i una barra horitzontal amb uns polvoritzadors distribuïts a la llargada per a l’extensió del betum
pont d’en Bruguer

Aspecte del pont d’en Bruguer
© C.I.C. - Moià
Pont
Construcció i obres públiques
Pont medieval sobre el riu Gurri, dins del municipi de Vic (Osona), al NE de la ciutat.
Consta de cinc arcs i fa prop de 40 m de llargada La seva construcció s’inicià el 1384 i finalitzà el 1434 Facilitava el pas al camí ral de Vic a Folgueroles El 1983 fou declarat bé cultural d’interès nacional
aqüeducte romà de Can Cua

Restes de l’aqüeducte romà de Can Cua
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte d’època romana situat a ponent del turó de la guàrdia, damunt la riera de Pineda i prop de Can Cua, a Pineda de Mar (Maresme).
Testimoni de la construcció romana de la fi del segle III dC, conserva quatre arcs, consolidats Tenia una llargada de 3,5 km, amb un desnivell de 40 m, i en el recorregut salvava quatre torrenteres per mitjà d’arcades proveïa d’aigua una villa romana de la qual s’han trobat restes prop de Can Roig, on hi havia un estany per a regatge
corba d’acord vertical
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta el perfil longitudinal de l’eix d’una via entre dues rasants uniformes consecutives per a passar gradualment de l’una a l’altra mantenint les condicions de visibilitat.
La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors mínims definits…
moll

Moll de pesca
© Corel
Construcció i obres públiques
Obra construïda a la vora de la mar o d’un riu navegable que serveix per a facilitar l’embarcament i el desembarcament de persones i mercaderies i, de vegades, de refugi a les naus.
Consisteix en una plataforma allargada, disposada al llarg de la ribera o avançant artificialment cap a l’aigua, i que limita les dàrsenes La llargada és variable, i l’amplada pot arribar a fer 200 m o més Hom hi situa magatzems, estacions marítimes, grues, vies de tren, etc El mur de contenció, que suporta l’aigua per una cara i el terraplè per l’altra, pot ésser fet de fàbrica de carreu, de maçoneria, de totxo o de formigó La fonamentació és fàcil en terrenys poc compressibles com la sorra, però en els altres cal adoptar pilars de formigó, fusta o ferro Un tipus diferent és el…
totxana
Construcció i obres públiques
Maó foradat que té els forats en el sentit de la seva llargada.
règim hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Conjunt de les circumstàncies que es presenten en cada tram de la conducció d’un líquid, atenent en especial a les condicions de contacte amb un gas, persistència, uniformitat, estabilitat i propagació d’ones.
Des del punt de vista de la persistència, hom anomena règim permanent en contraposició a règim variable aquell en què no es produeixen variacions amb el temps de les condicions dins del tram Des del punt de vista de la uniformitat, hom anomena règim uniforme aquell que té unes condicions idèntiques en tota la llargada del tram, i règim variat aquell en què aquestes condicions varien d’una secció a una altra del tram Hom distingeix entre règim laminar i règim turbulent, segons que les partícules del líquid segueixin trajectòries sensiblement paralleles adaptades a la geometria…
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de…
llentilla
Construcció i obres públiques
Pedra petita de forma aplanada, que té un gruix inferior al 60% de la seva llargada.