Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
marbre
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça plana i prima de marbre que hom col·loca horitzontalment, a manera de prestatge, en una cuina, damunt un moble, etc.
marbre
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Peça plana de marbre o d’una substància anàloga que hom utilitza en diversos oficis i diverses indústries com a taula a fi de fer-hi certes manipulacions.
estuc
Art
Construcció i obres públiques
Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d’arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.
Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en…
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…
ampit

Dona asseguda en l’ampit d’una finestra
Construcció i obres públiques
Replà que formen les parets al nivell del travesser inferior de les finestres.
Per a evitar humitats els ampits fan pendent cap a l’exterior i són de materials poc porosos pedra natural o artificial, marbre, rajola del Vendrell, etc L’alçària d’un ampit és la distància vertical al pla del pis corresponent a la finestra
aplacat
Construcció i obres públiques
Peça prima que hom enganxa en una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport.
Així, per exemple, hom revesteix una fusta amb una fullola de fusta més decorativa o més dura una paret d’obra amb una peça de marbre o de pedra o bé una paret amb plaques de material aïllador Els aplacats sobre parets també reben el nom de revestiments
estucament
Construcció i obres públiques
Operació d’estucar una superfície que hom aplica sovint als paraments exteriors de les parets.
En l' estucament en fred hom estén la pasta amb el remolinador i l’aplana amb la paleta Generalment hom aplica tres capes d’estuc En l' estucament en calent o al foc la tercera capa és feta de pasta amb sorra de marbre més fina i hom l’enllustra, quan encara no és eixuta, amb una planxa de ferro calenta
mosaic
Construcció i obres públiques
Rajola per a pavimentar interiors, molt fàcil d’abrillantar i generalment de forma quadrada, de 20 a 40 cm de costat (hom també en fabrica en forma hexagonal i vuitavada).
És anomenat també mosaic hidràulic La rajola d’un mosaic és formada per tres capes La capa fina és feta amb pòrtland blanc, sorra fina de marbre i els colorants generalment òxids artificials que hom vulgui afegir-hi la capa intermèdia, anomenada brasatge , és feta amb sorra i pòrtland aquest, absolutament eixut, per tal que es prengui amb l’aigua ja presa de la capa fina i la capa inferior, dita gros , és de pòrtland i sorra o grava, amb una mescla molt pobra de ciment En la fabricació hom sotmet la rajola a pressions de 100 kg/cm 2
tessel·la
Art
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les petites peces cúbiques de marbre, terra cuita, vidre, etc, amb què és fet un mosaic.
Josep Lluís Prada i Farrero
Construcció i obres públiques
Constructor.
Construí edificis d’habitatges al carrer de Castillejos, a Barcelona, per a l’empresa Ramon Farriol, realitzà altres construccions a la Pobla de Segur 1956-59 i a Tolosa, a l’empresa constructora del seu avi, Josep Farrero i Ruiz 1956-59 Home emprenedor, fou fundador de diverses empreses constructores i immobiliàries En un altre àmbit, s’especialitzà en el manteniment i decoració d’edificis, a Barcelona El 1979 marxà a Amèrica i s’establí a Guayaquil Equador, on havia estat contractat per a installar marbre d’Europa al Banco Central de l’Equador També treballà en els edificis del…