Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
escopidor
Construcció i obres públiques
Defensa de fusta, rajola, etc, posada a la part baixa d’un portal, obertura, etc, perquè escupi l’aigua de la pluja cap a l’exterior.
En el bastiment, el travesser inferior fa d’escopidor, mentre que en el batent sigui porta o finestra és una peça afegida Per a complir la seva missió l’escopidor té per sobre un pla inclinat cap a l’exterior, i per sota, una canaleta que fa caure les gotes que s’escorren per l’escopidor i priva que, per capillaritat, puguin penetrar cap a dintre
passador
Construcció i obres públiques
Barra d’acer, normalment de petit diàmetre, que hom col·loca entre dues lloses contigües de formigó armat, travessant la juntura, per a impedir-ne el moviment relatiu transversal i establir les condicions mecàniques d’unió entre elles.
El passador d’ancoratge , que té la missió d’articular les lloses entre si sense permetre'n moviments longitudinals, va encastat en cadascuna de les lloses, mentre que el passador lliscadís va ancorat en una de les lloses i penetra en l’altra de manera que en permet el moviment longitudinal, habitualment pintant la superfície de la barra amb un producte bituminós o bé fent-la lliscar dins una beina encastada en la llosa
aparellador | aparelladora
Construcció i obres públiques
Professional del sector de la construcció amb formació universitària encarregat d’aparellar i de comprovar la correcta execució d’una obra.
Anomenat també oficialment arquitecte tècnic, en detall, la seva missió consisteix a comprovar la correcta execució de les previsions dels plans, resoldre problemes d’execució i revisar la bona qualitat dels materials, les mides, preus unitaris i factures del constructor per a autoritzar-ne el cobrament També pot actuar en qualitat de perit per a assenyalar límits de possessions, aforar cabals d’aigua, valorar obres o terrenys, etc A partir de l’edat mitjana, l’aparellador era l’oficial que, després del mestre d’obres, s’encarregava de repartir els treballs i de rebre els…
aïllament tèrmic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a frenar el pas de calories a través dels tancaments d’un edifici per tal de facilitar la conservació de la seva temperatura interior; l’eficàcia d’aquest aïllament suposa un estalvi de l’energia que cal per a absorbir o produir calories.
Per a aconseguir un aïllament cal protegir els paraments que tanquen el local que hom vol isolar amb materials de característiques poroses, és a dir, formats per una unió de celles de parets primes plenes d’aire en algun cas a l’interior hi ha un altre gas L’aire és un bon aïllant, però, en canvi, el fet d’ésser un gas fa que presenti fenòmens de convecció que faciliten el transport de calories Quan aquest aire queda molt compartimentat, presoner dins les celles d’un material porós, els fenòmens de convecció només poden presentar-se a l’interior de cada cella, i per això els materials…
port
Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…