Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Pere Blai
Construcció i obres públiques
Mestre de cases i de fonts.
Membre d’una nissaga de mestres d’obres barcelonins originària de Tremp, cal no confondre'l amb el seu fill, homònim i més famós Treballà en les fortificacions de Barcelona 1552, 1557, en les obres de l’església dels Sants Just i Pastor des del 1553 i en la construcció de l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres 1561-74
Lluc Mesquida
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Traçà amb nau única, coberta amb volta d’arcs ogivals, les esglésies parroquials de Santa Maria del Camí 1714-37 i Sóller 1747 Hom discuteix l’atribució a Mesquida de l’església de Sant Gaietà de Palma 1752-59, considerada massa audaç per haver estat feta per un arquitecte retrògrad com ell El seu fill Antoni Mesquida és autor de l’església de Santanyí 1786-1812 Junts feren els plans primitius de la parroquial de Llucmajor 1800, que modificà més tard IGonzález Velázquez
Joan Martorell i Montells
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i arquitecte de la primera promoció de l’escola de Barcelona, titulat el 1876.
És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de…
reixa
reixa de ferro forjat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, usualment de ferro però a vegades de fusta, bronze o altres materials, que, amb predomini del buit sobre el ple, separen un ambient o protegeixen una obertura.
Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una decisiva…