Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
estuc
Art
Construcció i obres públiques
Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d’arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.
Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en…
fum de sílex
Construcció i obres públiques
Subproducte que es forma en els processos d’obtenció del silici o dels aliatges de ferrosilici en forns d’arc elèctric.
És una pols molt fina 0,1 micres composta en un 90-95% de sílice amorfa
sorra-escòria
Construcció i obres públiques
Mescla de sorra i aigua amb un activador que conté escòria d’alt forn.
La proporció en pes de l’escòria ha d’ésser, quan és granada, del 15-20%, i, quan és en pols o mòlta, del 10-20%
amarar
Construcció i obres públiques
Mullar la calç viva, o calç de llenya (òxid càlcic), fins a convertir-la en pasta de calç amarada (hidròxid càlcic).
En un primer temps, la calç és apagada amb l’afegit d’una quantitat d’aigua aproximadament igual a la de la calç, i hom obté calç en pols després, afegint-hi una quantitat d’aigua similar a l’anterior, es converteix en pasta de calç
salinar-se
Construcció i obres públiques
Reduir-se a pols superficialment un maó, una rajola, etc, que han estat mal cuits.
salinar-se
Construcció i obres públiques
Reduir-se a pols la superfície de les pedres, dels maons, etc, per l’acció de l’aire humit i salinós.
trespol
Construcció i obres públiques
Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de séquies i cisternes, i també d’habitacions.
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
carretera
Encreuament de carreteres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Via de comunicació, generalment pavimentada, que permet la circulació, simultània i en dos sentits, d’automòbils (originàriament, de vehicles de quatre o més rodes) a través de dues o més vies de circulació.
La construcció de les carreteres modernes és efectuada mitjançant un estudi previ del traçat òptim no existent o corresponent a vies de comunicació ja existents, l’aplicació de les solucions tècniques adequades a fi de facilitar-hi el trànsit dels vehicles de motor amb un màxim de velocitat i de seguretat i amb un mínim de despeses, tant de construcció com d’explotació El traçat és efectuat, partint dels punts fixos ciutats, centres industrials, etc per on ha de passar, per mitjà de l’estudi detallat del terreny, i és en funció de la natura d’aquest terreny, del cost de les obres de fàbrica…