Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
abeurada bituminosa
Construcció i obres públiques
Mescla preparada en fred d’emulsions asfàltiques, àrids fins ben graduats i fillers minerals que, després de tallar-se l’emulsió, forma un microconglomerat molt impermeable.
És utilitzada principalment en tractaments superficials de paviments per al manteniment de les capes de trànsit, especialment quan no hi ha problemes de capacitat portant del ferm
mètode dels elements finits
Construcció i obres públiques
Mètode de càlcul numèric que s’empra en la resolució d’equacions diferencials, basat en la discretització del medi o de l’objecte en estudi en una malla d’elements connectats en nodes.
És un mètode d’ús molt versàtil i vàlid per a una gran varietat de problemes i tipologies d’estructures Dóna lloc a un sistema lineal d’equacions que permet trobar una solució aproximada al problema
Romà Sanahuja i Bosch
Construcció i obres públiques
Economia
Empresari constructor.
Fou un dels principals constructors d’habitatges socials promoguts pel ministeri de l’habitatge al llarg dels anys cinquanta i seixanta A la dècada dels noranta, la seva immobiliària quedà associada amb els problemes del ciment aluminós aluminosi , especialment als barris barcelonins del Turó de la Peira i les Corts Un dels seus darrers grans projectes fou el complex Illa Diagonal de Barcelona, inaugurat el 1993
classificació geomecànica
Construcció i obres públiques
Metodologia estandarditzada per a avaluar la qualitat d’un massís rocós amb vista a la construcció d’una obra d’enginyeria civil.
N’hi ha de generals, que determinen la qualitat intrínseca del massís RMR, índex Q, i n’hi ha de particularitzades o modificades, per a avaluar el funcionament del massís amb vista a la construcció d’algun tipus d’obra concret per exemple, l’SMR per a desmunts, o altres adaptacions per a túnels Fent servir paràmetres senzills del massís estructura, estat de les juntes, rugositat, presència d’aigua, etc, totes en resulten amb un valor numèric Les classificacions geomecàniques estan correlacionades empíricament amb el comportament del massís, o amb la necessitat de sosteniment o amb els …
Karl Terzaghi
Construcció i obres públiques
Enginyer nord-americà, d’origen txec.
Des de la seva graduació com a enginyer civil es dedicà a la recerca d’un mètode racional per a abordar els problemes de l’enginyeria de sòls La publicació el 1925 d' Erdbaumechanik comportà que fos conegut universalment com el pare de la mecànica de sòls Es traslladà als Estats Units d’Amèrica, on divulgà les possibilitats de la nova mecànica del sòl Del 1925 al 1929 treballà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT i el 1938 passà a la Universitat de Harvard Els anys 1930, 1943, 1946 i 1955 fou distingit amb la medalla Norman, que atorga la Societat Americana d’Enginyers…
aparellador | aparelladora
Construcció i obres públiques
Professional del sector de la construcció amb formació universitària encarregat d’aparellar i de comprovar la correcta execució d’una obra.
Anomenat també oficialment arquitecte tècnic, en detall, la seva missió consisteix a comprovar la correcta execució de les previsions dels plans, resoldre problemes d’execució i revisar la bona qualitat dels materials, les mides, preus unitaris i factures del constructor per a autoritzar-ne el cobrament També pot actuar en qualitat de perit per a assenyalar límits de possessions, aforar cabals d’aigua, valorar obres o terrenys, etc A partir de l’edat mitjana, l’aparellador era l’oficial que, després del mestre d’obres, s’encarregava de repartir els treballs i de rebre els…
enginyer | enginyera
Construcció i obres públiques
Persona que exerceix l’enginyeria com a professió.
El terme enginyer fou introduït originàriament en connexió amb la invenció d’artefactes mecànics per a fer la guerra, anomenats ginys de guerra Quan els dirigents dels estats procediren a utilitzar els enginyers i els principis de l’enginyeria per a crear millores en llurs territoris sorgí la diferenciació ente l' enginyer civil i l' enginyer militar A mesura que les diverses ciències i disciplines es desenvoluparen hi hagué per a l’enginyer civil més varietat de coses a conèixer i a fer Arran de la revolució industrial, els enginyers s’hagueren d’especialitzar en un camp determinat Els qui…
macrotextura
Construcció i obres públiques
Qualitat d’un ferm amb una elevada desigualtat de les partícules superficials, que li sol conferir una rugositat bastant alta, una bona adherència amb eventuals revestiments i un bon comportament davant els problemes causats per l’aigua superficial.
seguretat i salut
Construcció i obres públiques
Conjunt d’accions orientades a preveure, projectar, planificar, realitzar, controlar i seguir les mesures necessàries per a minimitzar els riscs que l’execució d’una obra suposa per als treballadors quant a accidents o a problemes de malalties professionals.
enginyeria
Construcció i obres públiques
Art d’aplicar els coneixements científics a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de les tècniques en totes llurs determinacions dins el camp industrial.
S'ocupa també de l’aspecte tècnic de la fabricació de mercaderies o del proveïment de serveis a la collectivitat el factor econòmic, però, hi és fortament condicionant i, típicament, les seves realitzacions són un compromís funció-preu Les motivacions més immediates de l’enginyeria són de caire econòmic produir a preu més baix, fer obres que afavoreixin el progrés econòmic, etc Les línies concretes d’actuació són funció de factors circumstancials que evolucionen de manera imprevisible, com ara descobertes científiques, situacions sociopolítiques, etc, i a cada estat són fortament influïdes…