Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
morterot
Construcció i obres públiques
Morter sec, a trossos, procedent d’un enderroc.
granulat
Construcció i obres públiques
Dit de l’àrid format per grans no cohesionats de material inert procedent de matxucatge.
Té diferents denominacions segons la mida dels grans sorra, gra d’arròs, ull de perdiu, pinyolet, graveta, etc
aforament per dipòsit gradual
Construcció i obres públiques
Aforament directe consistent a mesurar el temps que l’aigua procedent del conducte que cal aforar triga a omplir un volum (cubicat amb precisió anteriorment) contingut entre dos nivells determinats d’un dipòsit.
Dividint aquest volum pel temps registrat, hom obté el cabal
rigola
Construcció i obres públiques
Faixa longitudinal que es construeix a la vora d’una calçada, especialment quan té al costat una vorada, en prolongació de la superfície del paviment, destinada a conduir cap als embornals l’aigua procedent de la mateixa calçada i de la voravia.
Durant la construcció, forneix una contenció lateral del ferm i un espai lateral de maniobra per a las màquines de pavimentació Se sol pavimentar amb panots especials o amb formigó
sifó
Sifó
Construcció i obres públiques
Part d’una canonada, tub de plom o peça de plàstic, en forma de S ajaguda, que connecta el lavabo, l’aigüera, el safareig, etc., al seu desguàs i que, en retenir sempre una part d’aigua que l’obtura, impedeix el pas de la pudor procedent de les clavegueres, dels baixants, dels pous negres, etc.
port de Barcelona
El port de Barcelona amb Montjuïc al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Barcelona (Barcelonès).
L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou reblert per…
camí
Construcció i obres públiques
Via rural, natural o construïda.
Als Països Catalans, com a tot Europa, hom pot reconèixer camins molt primitius que degueren ésser eixamplats i apariat llur paviment pels pobles preromans en introduir-se la utilització del carro Els colonitzadors romans construïren les calçades damunt aquests camins o en traçaren de noves segons les necessitats de l’estratègia militar via romana Utilitzats durant l’edat mitjana, llur traçat persisteix essencialment encara en les actuals vies de comunicació Els musulmans mantingueren una xarxa circulatòria molt completa, com al País Valencià i a Mallorca, que consistia, sembla, sobretot en…
carretera
Encreuament de carreteres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Via de comunicació, generalment pavimentada, que permet la circulació, simultània i en dos sentits, d’automòbils (originàriament, de vehicles de quatre o més rodes) a través de dues o més vies de circulació.
La construcció de les carreteres modernes és efectuada mitjançant un estudi previ del traçat òptim no existent o corresponent a vies de comunicació ja existents, l’aplicació de les solucions tècniques adequades a fi de facilitar-hi el trànsit dels vehicles de motor amb un màxim de velocitat i de seguretat i amb un mínim de despeses, tant de construcció com d’explotació El traçat és efectuat, partint dels punts fixos ciutats, centres industrials, etc per on ha de passar, per mitjà de l’estudi detallat del terreny, i és en funció de la natura d’aquest terreny, del cost de les obres de fàbrica…