Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
edifici sismoresistent
Construcció i obres públiques
Edifici especialment dissenyat per a resistir satisfactòriament l’efecte d’un terratrèmol.
L’edifici sismoresistent normalment és concebut perquè el terratrèmol no en causi el collapse, i evitar així que es produeixin víctimes humanes o danys materials importants tanmateix, i per tal de no encarir excessivament l’edifici, es preveu que pugui experimentar uns determinats danys
accelerant
Construcció i obres públiques
Química
Producte que accelera la presa i l’enduriment (desenvolupament de la resistència mecànica) del ciment i del formigó.
Diverses sals inorgàniques actuen con a accelerants, però la més correntment utilitzada és el clorur de calci A dosi òptima redueix d’uns dos terços el temps de presa i millora les resistències a la tracció i a la compressió Té, però, altres efectes, alguns dels quals són perjudicials per a certes aplicacions, la qual cosa fa que no sempre pugui ésser utilitzat
ancorar
Construcció i obres públiques
Unir fortament dues peces per evitar que l’una pugui moure’s en relació amb l’altra, especialment per provar-ne els moviments horitzontals.
Els elements d’una construcció queden lligats principalment per la força de la gravetat, i els adhesius normals morters, ciments, calç, guix, etc no tenen més finalitat que la de reomplir perfectament la junta entre dues peces per assegurar una perfecta distribució de la càrrega sobre l’element situat al dessota
estabilització
Construcció i obres públiques
Operació de donar a un terreny la consistència necessària perquè pugui suportar, sense deformar-se, les càrregues a què hom el sotmet degudes al trànsit de vehicles, a construccions, etc.
fonament
Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó armat o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de fonamentació Els fonaments…
porta
Porta de la gran Sala del Consell de Cent, a la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça o peces, mòbils, generalment planes, de fusta, ferro, vidre o altra matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, la clou o permet el pas per ella, en ésser accionada manualment, mecànicament o automàticament en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc, o en córrer paral·lelament al mur, etc.
Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça porta d’una fulla o d’un batent o bé constar de dues peces porta de dues fulles o de dos batents, poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàllic i amb vidres porta vidriera i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó porta balconera Les portes solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir…
màstic asfàltic
Construcció i obres públiques
Mescla de betum asfàltic amb un granulat mineral, de consistència adequada perquè pugui ésser estesa en una capa molt prima, que ha de donar una textura llisa a la superfície de trànsit del paviment d’una calçada.
carreuó
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Pedra tallada en forma de paral·lepípede rectangular, amb les cares i arestes sense polir, o simplement desbastades, de mida petita, la qual cosa permet que la pugui manipular una sola persona, emprada en la construcció de murs, pilars, voltes, arcs, etc.
finestra
Finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…
falleba
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Barreta de ferro cilíndrica que hom col·loca en una porta, un finestró, etc, de manera que pugui girar al voltant del seu eix longitudinal per tal que els seus extrems, colzats, s’introdueixin en uns forats, unes anelles, etc, del bastiment o se’n desprenguin.
A l’indret més a mà, hi va unida una balda per a fer-la girar La falleba serveix per a mantenir tancada la porta, la finestra, etc