Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
amarar
Construcció i obres públiques
Mullar la calç viva, o calç de llenya (òxid càlcic), fins a convertir-la en pasta de calç amarada (hidròxid càlcic).
En un primer temps, la calç és apagada amb l’afegit d’una quantitat d’aigua aproximadament igual a la de la calç, i hom obté calç en pols després, afegint-hi una quantitat d’aigua similar a l’anterior, es converteix en pasta de calç
empantanar
Construcció i obres públiques
Aturar en un terreny una quantitat d’aigua convertint-lo en un pantà.
calç

Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la…
planta asfàltica
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Instal·lació industrial dedicada a la fabricació d’aglomerat asfàltic en calent, amb dispositius especials per a la dosificació, l’escalfament i la mescla del betum, dels àrids i del filler, i per a la càrrega del conglomerat en les unitats de transport.
Hom anomena planta asfàltica contínua aquella en què les operacions de dosificació, escalfament i mescla s’efectuen contínuament, amb independència dels ritmes de transport, en contraposició a la planta asfàltica discontínua , en la qual en cada cicle de producció hom fabrica i carrega una quantitat determinada de conglomerat
desmunt
Construcció i obres públiques
Rebaix fet en un terreny a fi de donar-li la cota desitjada.
Els mitjans que hom empra depenen de la natura del terreny, i poden ésser manuals, en el cas de terrenys solts, o mecànics, si hom ha de moure una gran quantitat de terra les roques exigeixen que hom empri explosius Hi ha un gran nombre de màquines que permeten d’efectuar les operacions amb més facilitat excavadores, dragalines, etc Cal protegir els desmunts de les accions climàtiques fixant-los amb murs de formigó o de margenada seca, plantes o tela metàllica
morterada
Construcció i obres públiques
Quantitat de morter que hom pasta d’una vegada, normalment la que cap dins la gaveta.
làmina
Construcció i obres públiques
Element estructural de geometria bidimensional i corba, i de gruix petit.
La forma corba li atorga una gran resistència, la qual cosa fa possible la cobertura de grans espais o de grans llums amb una mínima quantitat de material Hom distingeix entre làmina de simple curvatura , si la incurvació s’esdevé solament en una direcció per exemple, tubs o semicilindres i làmina de doble curvatura , quan la incurvació existeix segons dues direccions perpendiculars per exemple, cúpules, paraboloides hiperbòlics i hiperboloides Amb làmines de formigó armat ha estat possible de construir cobertes de gran envergadura o de gran interès arquitectònic, com ara el…
cullera de Casagrande
Construcció i obres públiques
Estri en forma de cullera emprat per a determinar experimentalment el límit líquid d’una mostra de sòl.
El límit líquid és un dels límits d'Atterberg L’assaig consisteix a mesurar el nombre de cops necessaris perquè sobre una distància de 12 mm es tanqui una ranura d’amplària normalitzada practicada en una mostra de sòl amassada amb una quantitat coneguda d’aigua continguts d’humitat amb l’aparell normalitzat conegut amb el nom de cullera de Casagrande en reconeixement a qui va estandarditzar l’assaig L’aparell ha de deixar caure dos cops per segon la cullera des d’1 cm d’alçària El límit líquid és el contingut d’humitat que tanca la ranura exactament amb 25 cops Cal repetir l’…
aqüeducte
L’aqüeducte romà de Tarragona, un dels més monumentals de tot l’occident
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte artificial tancat, no prefabricat, per a portar l’aigua d’un lloc a un altre, generalment en gran quantitat.
Es distingeix, doncs, de la conducció tipus canal , que és obert, i de la conducció de canonada , formada per unió de tubs prefabricats Segons com sigui la construcció, l’aqüeducte pot ser amb desmunt i cobert, seguint la línia del nivell hidroestàtic amb desmunt i cobert, per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió túnel seguint la línia del nivell hidroestàtic túnel per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió Actualment hom fa els aqüeductes de formigó generalment, la secció té forma de ferradura amb fons còncau, forma resistent, fàcil de…
resclosa
Rescloses de Miraflores del canal de Panamà
© J. Cavero
Construcció i obres públiques
Transports
Construcció feta en un canal o en un riu navegable.
És proveïda de comportes a ambdós extrems transversals al corrent que permeten, en ésser tancada l’una i oberta l’altra o mitjançant conduccions de fons o laterals o sifons, d’elevar o de fer descendir el nivell de l’aigua fins a igualar els nivells d’aigua amunt o d’aigua avall, de manera que les embarcacions poden salvar un desnivell, causat en els canals d’enllaç per la diferència de nivell de les mars, creat en els rius per les preses, etc La resclosa necessita una reserva d’aigua inexhaurible aigües amunt, a causa de l’evacuació d’un determinat volum del líquid sempre que…