Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
màquina esplanadora
Construcció i obres públiques
Màquina constituïda essencialment per un tractor proveït d’una pala la qual, segons la posició, serveix per a arrencar la terra, remoure-la i distribuir-la.
Segons la forma i la posició de la pala rep el nom de bulldozer, anivelladora, pala carregadora o excavadora
règim hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Conjunt de les circumstàncies que es presenten en cada tram de la conducció d’un líquid, atenent en especial a les condicions de contacte amb un gas, persistència, uniformitat, estabilitat i propagació d’ones.
Des del punt de vista de la persistència, hom anomena règim permanent en contraposició a règim variable aquell en què no es produeixen variacions amb el temps de les condicions dins del tram Des del punt de vista de la uniformitat, hom anomena règim uniforme aquell que té unes condicions idèntiques en tota la llargada del tram, i règim variat aquell en què aquestes condicions varien d’una secció a una altra del tram Hom distingeix entre règim laminar i règim turbulent, segons que les partícules del líquid segueixin trajectòries sensiblement paralleles adaptades a la geometria…
granulat
Construcció i obres públiques
Dit de l’àrid format per grans no cohesionats de material inert procedent de matxucatge.
Té diferents denominacions segons la mida dels grans sorra, gra d’arròs, ull de perdiu, pinyolet, graveta, etc
juntura
Construcció i obres públiques
Conjunt dels materials i dispositius que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d’una estructura.
Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sollicitacions de construcció i de servei La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sollicitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les…
portal
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Porta principal d’un edifici, especialment si és més gran que les altres.
Hom distingeix el portal romà del portal rodó o portal de mig punt , segons que la seva part superior sigui constituïda per una llinda recta i horitzontal o per un arc semicircular
timpà
Construcció i obres públiques
En un pont amb arcades o en una obra petita de pas, espai que hi ha entre la volta i la imposta.
S'anomena timpà massís o timpà alleugerit segons que aquest espai estigui ple o que s’hi deixin espais buits d’un cantó a l’altre de l’estructura per a reduir la càrrega morta sobre la volta
fust
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Part de la columna entre la base i el capitell.
Pot ésser quadrangular, poligonal o circular, llis o decorat amb estries d’aresta viva o bisellades, amb relleus, helicoidal, etc, segons les èpoques i els estils Primitivament era de fusta posteriorment fou fet de pedra, i en l’arquitectura moderna és de ferro o de ciment armat
claveguera
Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de…
pantalla
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó, massís o poc perforat, disposat en vertical com a part de l’estructura d’un edifici, per tal de millorar-ne la resistència i la rigidesa davant de les accions horitzontals de sisme i vent.
La contribució resistent d’una pantalla es verifica fonamentalment en la direcció de la seva dimensió principal en planta, essent negligible la contribució en la direcció perpendicular al seu plànol És habitual coŀlocar conjunts de pantalles i combinar-ne l’orientació, de manera que resultin eficients davant de forces horitzontals que actuïn segons totes les direccions possibles
Bartomeu Sisbert
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Actiu a Barcelona L’any 1386 era a Girona per a dictaminar, juntament amb Pere Arvei i Arnau Bargués, sobre la continuació de les obres de la catedral El seu vot desfavorable al projecte de nau única determinà la prossecució momentània dels treballs segons la traça de tres naus, en els quals intervingué el mestre Guillem Morei