Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
millora del terreny
Construcció i obres públiques
Conjunt de tècniques que tenen com a finalitat la millora de les característiques de la resistència del terreny de fonamentació d’una construcció.
Entre aquestes tècniques hi ha la injecció en el terreny de lletada de ciment pòrtland o d’altres materials tipus ciment, o bé la cimentació d’alta pressió
rebaixar un terreny
Construcció i obres públiques
Llevar terres d’un terreny per tal de fer-lo baixar de nivell.
escarificadora
Construcció i obres públiques
Agronomia
Màquina emprada per a escarificar un terreny.
Consisteix en un bastiment metàllic que va muntat a la part posterior d’un tractor o d’una màquina d’obres públiques i que duu, al seu darrere, una o més pues o ungles que remouen el terreny
esplanació
Construcció i obres públiques
Acció de fer pla un terreny per mitjans mecànics, llevant-ne les desigualtats.
L’esplanació suposa l’execució d’operacions molt diverses segons la classe de terreny que hom treballa Així, si hom ha de moure grans quantitats de terra molt dura o si el terreny és molt rocallós, hom empra els explosius i les màquines perforadores perforadora i barrinadores barrinadora Per al moviment de terra i la preparació del terreny hom pot procedir a l'excavació, l’anivellació anivelladora i l'escarificació Hom aconsegueix l’acabat de la superfície per mitjà de les tragelles tragella i les màquines esplanadores esplanadora
sosteniment
Construcció i obres públiques
Sistema de contenció del terreny que es fa servir en un túnel.
El sosteniment pot ésser provisional o definitiu i es disposa de menys o més potència en funció de les necessitats requerides pel terreny travessat
consolidació
Construcció i obres públiques
Assentament natural d’un terreny per l’acció del seu propi pes i el de les construccions existents en ell, que provoca la progressiva disminució de volum per l’expulsió de l’aigua continguda en el terreny.
El grau de consolidació és avaluat en assaigs de laboratori, per mitjà dels edòmetres, segons la relació entre la consolidació real i la màxima, i el seu valor és comprès entre o% i 100%, que corresponen als punts en les quals la compressió és igual a la tensió neutra l’aigua del terreny suporta tota la càrrega i a la tensió efectiva quan la suporta l’esquelet del terreny
desmunt
Construcció i obres públiques
Rebaix fet en un terreny a fi de donar-li la cota desitjada.
Els mitjans que hom empra depenen de la natura del terreny, i poden ésser manuals, en el cas de terrenys solts, o mecànics, si hom ha de moure una gran quantitat de terra les roques exigeixen que hom empri explosius Hi ha un gran nombre de màquines que permeten d’efectuar les operacions amb més facilitat excavadores, dragalines, etc Cal protegir els desmunts de les accions climàtiques fixant-los amb murs de formigó o de margenada seca, plantes o tela metàllica
geotècnia
Construcció i obres públiques
Geologia
Ciència que estudia el comportament del terreny amb vista a la seva utilització en obres d’enginyeria civil i de construcció.
La geotècnia, ciència que participa dels coneixements d’altres doctrines, com són la mecànica de sòls, la mecànica de roques i la geologia, considera el terreny com a material de suport en el cas dels fonaments d’estructures i també com a material de construcció en terraplens o preses de materials solts També considera el sosteniment del terreny en el cas d’excavacions i túnels
fonament

Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó armat o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de fonamentació…
sabata
Construcció i obres públiques
Fonament que transmet al terreny la càrrega que rep mitjançant l’eixamplament de la superfície respecte de l’element constructiu sustentat.
És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina