Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
autoguiatge
Construcció i obres públiques
Sistema de guiatge incorporat a determinats ginys, aparells o dispositius dotats de moviment, que els mena fins a l’objectiu prèviament fixat, sense intervencions alienes.
L’autoguiatge d’avions i vaixells es realitza mitjançant sistemes de navegació autònoms navegació
dic
dic
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mur que hom construeix en el mar per a contenir les onades i abrigar un port.
El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els…
canal

Canal navegable d’Amsterdam
© Turisme d’Holanda
Construcció i obres públiques
Transports
Via navegable construïda, generalment, per excavació del terreny i posteriorment oberta a la navegació gràcies a treballs de dragatge.
El canal de substitució reemplaça un tros de riu també navegable El canal de penetració permet als vaixells d’abstar zones on d’altra manera no podrien arribar com els canals de Manchester, Tunis i Könisberg El canal d’enllaç té per finalitat d’unir dues mars o dos oceans per tal d’aconseguir rutes més curtes, i pot ésser a nivell com el canal de Suez o amb rescloses com el canal de Panamà
dàrsena
Construcció i obres públiques
Indret protegit artificialment en els ports, canals, etc, on les embarcacions poden dur a terme amb tota seguretat les diverses operacions de càrrega i descàrrega.
La forma i les dimensions depenen de la mida de les embarcacions que hi han de maniobrar i de les necessitats de càrrega i transport de les mercaderies generalment hom tendeix a augmentar la longitud dels molls, malgrat que es perdi espai per a maniobrar, per tal d’aprofitar al màxim la superfície disponible La profunditat de calat ha d’ésser entre 0,5 i 1 m més gran que el calat dels vaixells que hagin d’utilitzar-la en els ports oceànics, on hi ha fortes marees, hom ha d’assegurar, amb una major fondària o amb la construcció d’unes rescloses, un calat suficient perquè les naus…
Enginyeria de la construcció 2011
Construcció i obres públiques
El canal de Panamà Construcció del canal de Panamà al principi del segle XX Actualment, s’està construint una gran ampliació del canal de Panamà, pas interoceànic que permet el comerç entre les dues ribes del continent americà La història dels passos a través de l’ist-me que uneix els subcontinents nordamericà i sud-americà va començar amb la construcció, per empreses dels EUA, d’un ferrocarril entre les ciutats de Panamà i Colón 77 km, que es va inaugurar el 1855 Però el que realment es volia era un canal per a transportar mercaderies a l’engròs L’enginyer francès Ferdinand de Lesseps 1805-…
xemeneia
Xemeneies enrajolades del Palau Güell de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Conducte vertical que dona sortida a l’exterior al fum i als productes de combustió d’un escalfapanxes, d’un fogar, o als gasos residuals d’una reacció química.
L’eficàcia d’una xemeneia és més gran com més gran és la seva alçada, la qual és determinada bàsicament per dos criteris independents, l’un d’ordre eminentment ecològic i l’altre d’ordre tecnològic, però que tendeixen ambdós a aconsellar la màxima alçada possible D’una banda, cal que els gasos siguin alliberats a una alçada suficient per a evitar, almenys fins on sigui possible, que hom els respiri o que danyin els vegetals i, àdhuc, els edificis Per a obtenir resultats satisfactoris en aquest sentit, sovint els fums i els gasos són tractats amb filtres o separadors, amb vista a eliminar les…
port de Barcelona
El port de Barcelona amb Montjuïc al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Barcelona (Barcelonès).
L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou…
fibra d’aramida
Construcció i obres públiques
Fibra polimèrica d’alta resistència que forma materials compostos utilitzats com a components lleugers, per exemple, en naus espacials, avions, vaixells i equips esportius.
rajola de València
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Rajola decorada i envernissada, normalment de forma quadrada.
Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ Andalusia La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana s XIII és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per…