Resultats de la cerca

És la manera mecanitzada d’esquerdejar

Aquest revestiment de la paret serveix per a millorar-ne l’aspecte i fer-la llisa i més impermeable Per això són arrebossades sobretot les parets exteriors, i les interiors només quan el mal tracte que puguin rebre fa témer que un recobriment de guix fóra massa delicat El gruix de l’arrebossat és d’1 a 2 cm, i el material que hi és posat és fonamentalment un morter de calç o de calç i ciment pòrtland per a fer-lo més impermeable La superfície d’un arrebossat resta més o menys granada, segons la grossària de la sorra emprada Antigament hom arrebossava sovint les parets i els…

Es diu principalment quan, en fer un mur, hom vol distingir entre l’obra seca peces posades en sec i l’obra amorterada peces lligades amb morter

Pot ésser emprat per a obstruir totalment el corrent, i en aquest cas hom disposa un canal o una galeria per a la derivació de l’aigua i un altre atall aigua avall per tal d’impedir-ne el retrocés, o per a construir-hi recintes on poder treballar a l’abric del corrent o en sec, i en aquest cas hom n'elimina l’aigua de l’interior amb bombes d’exhauriment Els atalls que han de tallar totalment el curs de l’aigua solen consistir en un dic de roques i blocs de formigó Els atalls solen ésser construïts amb palplanxes, generalment metàlliques, clavades al llit del corrent i disposades a la manera…

En l’enguixada hom aplica el guix amb la taloja, formant-ne una capa d’1 cm, aproximadament L’acabament d’aquesta operació pot ésser a bona vista , quan és fet amb guies solament als angles, o reglejat , quan hom vol aconseguir superfícies planes i a plom o ben anivellades

La barrinada és la forma més corrent d’utilització d’explosius en cambra tancada hom tapa la boca de la barrinadura amb sorra o argila humida i una capa de guix o de ciment La disposició, les dimensions i el nombre de les barrinadures i la càrrega que hom hi colloca són funció de la natura del terreny, del volum que hom en vol volar, etc

S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de la seva…

És constituïda per una sèrie de rodes dentades disposades en dos eixos perpendiculars al pla del mur que es vol construir, les quals per rotació destrossen el terreny en petits fragments que, dissolts o en supensió a l’aigua, es bomben fins a l’exterior, on s’eliminen en l’anomenada planta de llots L’aigua també refrigera les rodes o freses disposades a la part baixa d’un xassís d’alçària variable de 5 a 15 m La hidrofresadora necessita d’uns equipaments auxiliars formats per la planta de llots on es recicla la bentonita, material utilitzat per a estabilitzar les parets de l’…

Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes profundes del…