Resultats de la cerca

Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada

Neix al vessant septentrional dels Apenins, passa per Bolonya i desguassa a l’Adriàtica, al sud de la llacuna de Comacchio

És constituït per l’aiguabarreig dels rius Liri i Rapido Corre entre la turonada calcària dels Aurunci, a l’W, i el Monte Camino, a l’E, i desemboca a la mar Tirrena al S del golf de Gaeta

Neix als Alps, prop del Mont Blanc Seguint la direcció est travessa la Vall d’Aosta, i després flueix cap al sud Passa per Ivrea i desguassa al Po, prop de Chivasso De règim nivoglacial, té un cabal màxim de 93 m 3 /s pel juliol És aprofitat per a la irrigació i per a la producció d’energia hidroelèctrica

El seu règim és nivopluvial amb un màxim a la primavera i un altre a la tardor Neix al Monte Falterona, flueix en direcció N-S drenant el Casentino, i entra al pla d’Arezzo, on pren la direcció E-W i s’encaixa en la vall de Valdarno, en direcció N-NW, entre el Pratomagno i els Monti di Chianti Presa la direcció E-W, passa per Florència i rep el Greve i l’Elsa per l’esquerra, i l’Ombrone per la dreta A Pontedera rep l’Era, i el seu curs es fa navegable, en entrar en una plana alluvial, on es troba Pisa Desemboca a la mar Lígur, vora la població de Marina di Pisa

Neix al peu del mont Tarino, als Apenins, forma una cascada de 108 m d’alçada prop de la ciutat de Tívoli i desemboca al nord de Roma

El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’Escalinata dels Morts…

Testificada ja el 874, obtingué l’exempció de Ravenna de Lleó IX ~1050 Pròspera fins al segle XIV, els seus monjos es traslladaren a Ferrara segle XVI L’església 751-874, inspirada en les de Ravenna, amb diverses modificacions ulteriors segles X-XI, ofereix el complex decoratiu més notable de l’època a l’Alta Adriàtica Els frescs de l’església, del refetor i del capítol són del segle XIV