Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
monestir de Sant Genís de Fontanes
Llinda de la porta del monestir de Sant Genís de Fontanes
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de Sant Genís de Fontanes (Rosselló), a la plana, entre el Tec i la serra de l’Albera.
El fundà el monjo Sentimir al principi del s IX El seu successor, l’abat Assaric, el 819 obtingué de Lluís el Piadós un precepte d’immunitat i protecció per al seu monestir El 888 s’hi celebrà un sínode per a tractar de la deposició de l’intrús Esclua d’Urgell El monestir fou destruït abans del 980 per una invasió de pirates àrabs o normands i reconstruït el 981, segons diu un nou precepte del rei Lotari El 1068 el comte Gausfred II de Rosselló li confirmà les dotacions i antics privilegis reials i el prengué sota la seva protecció El 1507 fou unit a Montserrat i…
monestir de Sant Andreu de Sureda
Abadia
Antiga abadia benedictina situada al poble de Sant Andreu de Sureda (Rosselló), entre el Tec i la serra de l’Albera.
S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al s XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…
el Ròvol
Riu
Riu del Rosselló, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l’Escala i el Montoliu de Perellós, al terme d’Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc.
Aflueix, per l’esquerra, a l’Aglí, poc abans de Ribesaltes
el Rom
Riu
Riu del Rosselló, afluent, per la dreta, del Tec.
Neix a la serra de l’Albera, al vessant occidental del puig dels Tres Termes, transcorre sota el coll del Pertús, per la Clusa i Sant Martí de Fonollà i s’uneix al seu collector al Voló La seva vall és el pas natural, des de l’època romana, de les comunicacions entre Barcelona i el Rosselló
el Reür
Riu
Riu de la Cerdanya, afluent, per la dreta, del Segre, format a Ur (Alta Cerdanya) per la confluència dels rius d’Angostrina i de Brangolí.
Poc després constitueix el límit entre els municipis de Puigcerdà Baixa Cerdanya i la Guingueta d’Ix Alta Cerdanya i, per tant, frontera francoespanyola, fins a l’aiguabarreig amb el seu collector
el Rard
Riu
Curs d’aigua del Rosselló, de règim torrencial, que neix als Aspres, prop d’Oms (Rosselló); en el seu curs alt pren el nom de riera de Montoriol i de la Galcerana (a Forques).
Després de deixar Vilamulaca, passa vora el mas Sobola i l’antic castell de Rard, i prop de Pollestres rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, la Canta-rana, i, després de travessar la plana rossellonesa vora Salelles, desguassa a l’estany de Sant Nazari
el Ganganell
Riu
Curs d’aigua de la plana del Rosselló que neix als contraforts NE dels Aspres i s’uneix, per la dreta, a la Bassa a Perpinyà, poc abans de l’aiguabarreig d’aquesta amb la Tet.
riu de Galdares
Riu
Afluent del Tec per l’esquerra, al Vallespir, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant N de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, entre el coll d’Ares i el pla de la Muga.
A la vall de Galdares , dominada a la part baixa pel poble de Serrallonga, hi ha, poc tros abans de l’aiguabarreig amb el Tec, a l’indret de l’antiga farga de Galdares , el veïnat de la Farga de Galdares
riu de Galba
Vista parcial dels prats de la vall del riu de Galba
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Capcir, afluent de l’Aude, que neix a la portella d’Orlu, als contraforts N del Carlit, i desemboca al seu col·lector al pantà de Puigbalador.
Cuberes
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Cuberes), a la vall de capçalera de l’Aglí, al Perapertusès (a l’antic comtat de Besalú), prop del límit amb el Rasès i la Fenolleda.
Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898 Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac