Resultats de la cerca

Fundada el 1913 com a Associació d’Esgrima de Barcelona a la sala d’armes del Cercle Eqüestre, li va ser atorgat el títol de reial a l’abril del 1914 De seguida formà part de la Federació de Societats Esportives de Barcelona, i es pot considerar l’antecedent de la Federació Catalana d’Esgrima Francesc de Moxó en fou el primer president

S'hi traslladaren el 1492 les monges del monestir de Cadins , a redós de l’església de Santa Susanna dita des d’aleshores de Santa Maria El 1771 construïren una nova església renaixentista, que fou arrasada el 1937 La comunitat hi subsistí fins el 1936 llevat del període 1808-14, i el 1944 s’aplegà de nou i s’establí a Salt, on estigueren fins el 1980, quan es traslladaren al nucli de Sant Medir, dins el municipi de Sant Gregori

Organitzat per la Federació Internacional d’Esgrima, la primera edició tingué lloc a París l’any 1921 La 48a edició s’organitzà al Palau Blaugrana i al Palau de Gel de Barcelona l’any 1985 Hi participaren tiradors de 19 països i aplegà 209 periodistes acreditats en un moment en què Barcelona pretenia demostrar que tenia capacitat per a organitzar els Jocs Olímpics del 1992 L’Alemanya Occidental dominà el medaller, amb tres ors, dues plates i un bronze En segon lloc quedà Itàlia, amb tres medalles dos ors i una plata, i en tercer, Hongria, també amb tres medalles or, plata i bronze

Fundat pel comte Ferran González 919, és una bella mostra del romànic castellà L’església, consagrada el 1088, fou totalment refeta s XVIII per Ventura Rodríguez El claustre s XI-XII, de dos pisos d’arcuacions sobre doble columna, és famós pels baixos relleus dels angles i per la collecció animalística dels seus capitells, obra de mestres del Llenguadoc Entre moltes obres d’orfebreria que s’hi conserven destaquen el calze mossàrab d’argent daurat ~1040 i el frontal romànic de coure on hi ha gravades figures dels apòstols En el seu escriptori foren escrits, a l’edat mitjana, manuscrits…

Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu…

L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava…

Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…