Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
la Valira
l’Alt Urgell Amplia recolzada de la Valira vista des de Castellciutat, amb la Seu d’Urgell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent, per la dreta, del Segre, que constitueix el col·lector de totes les aigües d’Andorra (excepte el sector nord-oriental de la Solana d’Andorra); tots els afluents que rep el riu mentre discorre en territori andorrà tenen llur curs dins el país, excepte el riu d’Aós.
El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles…
rambla de la Raja
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Segura, entre Albarán i Cieza (Múrcia), al seu sector més alt, dins el municipi de Jumella, al sector de llengua catalana del Carxe.
Gran part del seu curs és comprès en l’àmplia depressió de la Raja , estesa entre les cases del Carxe i de Quives
Oum er-Rebia
Riu
Riu del Marroc (500 km).
Neix a l’Atles Mitjà i corre en direcció W, formant una àmplia corba, i desemboca prop d’El-Jadida, a l’oceà Atlàntic És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica
bromelaïna
Bioquímica
Enzim proteolític d’àmplia especifitat, que hidrolitza diverses proteïnes, pèptids, èsters i amides; la seva acció és semblant a la de la papaïna del làtex.
N'hi ha en algunes bromeliàcies en l’ananàs, la tija conté fins a cinc proteïnases distintes Hom coneix bé les característiques de les hidròlisis produïdes per la bromelaïna sobre l’èster etílic de la N-benzoïl-L-arginina i de la N-benzoïl-L-argininaamida
el Cercavins
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu d’Ondara, a l’Urgell; el cabal d’aigua, el curs essent de règim estacional, desapareix sota els al·luvions durant l’estiu.
Neix als vessants occidentals de l’altiplà de la Segarra, al terme de Montoliu de Segarra Travessa els termes de Montornès de Segarra i Verdú, i continua pel pla d’Urgell dins una vall amplia fins a desguassar prop de Tàrrega
Tormes
Riu
Riu de la península Ibèrica, principal afluent, per l’esquerra, del Duero (284 km).
Neix a la serra de Gredos, al peu del cim de la Plaza del Moro Almanzor, i corre en direcció S-W fent una àmplia corba Passa per Salamanca i desemboca al Duero a la frontera amb Portugal És de règim pluvionival Al curs alt hi ha el pantà de Santa Teresa, i al baix, el de Villariño
riu Merdàs
Riu
Riu del Ripollès, subafluent del Ter a través del Freser.
Neix al coll de Merolla 1040 m alt amb el nom de torrent de Merolla segueix un curs W-E i dibuixa l’àmplia vall de Gombrèn pren després la direcció E, passa per Sant Llorenç de Campdevànol i conflueix amb el Freser, a can Noguera, aigua avall de Campdevànol L’afluent principal és la riera de Garfull
Ussuri
Riu
Riu de l’extrem oriental de Rússia, afluent de l’Amur per la dreta (588 km de longitud - 897 km amb l’Ulakhe).
Neix de la confluència dels rius Daubikhe i Ulakhe, pren la direcció nord i fa de frontera amb la Xina fins a desguassar a l’Amur, a Khabarovsk És un riu de planura, amb una àmplia vall, fàcilment inundable, i forma diversos meandres Resta glaçat del novembre a l’abril Rep les aigües dels rius Iman, Bikin, Khor i Sungača
Luis Federico Leloir
Bioquímica
Bioquímic d’origen francès, naturalitzat argentí.
Graduat a la Universitat de Buenos Aires 1932, amplià estudis al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge En 1937-43 treballà a l’Institut de Fisiologia de Buenos Aires i, posteriorment, als EUA, fins el 1946 El 1947 fundà a Buenos Aires el Instituto de Investigaciones Bioquímicas Féu treballs sobre cèllules vegetals i sobre el metabolisme dels polisacàrids El 1970 rebé el premi Nobel de química
Umm al-Rabīya
Riu
Riu del Marroc (500 km de longitud) que neix a l’Atles Mitjà, corre en direcció W, formant una àmplia corba, i desemboca prop d’Al-Ǧadīda, a l’Atlàntic.
És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica