Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
la Noguera Ribagorçana
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
Navia
Riu
Riu del vessant cantàbric, a Astúries (111 km).
Neix a les muntanyes de Cebreiro, a la província de Lugo, a 1 100 m d’altitud, amb el nom de Piedrafita, i desemboca a la ria de Navia
Narcea
Riu
Riu del vessant cantàbric, a Astúries, afluent principal, per l’esquerra, del riu Nalón, en el qual desguassa prop de Pravia (107 km).
Nansa
Riu
Riu del vessant cantàbric de la península Ibèrica (46 km).
Neix a Peña Labra, forma el pantà de La Cahila i corre, encaixat, fins a la desembocadura, on forma la ria de Tinamenor
Nalón
Riu
Riu d’Astúries, al vessant cantàbric (153 km).
Neix al port de Tarna 1 149 m d’altitud, passa per Pola de Laviana i la conca minera de Sama de Langreo, rep per l’esquerra el Caudal i, després d’unir-se amb el Narcea, passa per Pravia i forma la ria del Nalón
Miño
© Fototeca.cat
Riu
Riu principal de Galícia (340 km).
Neix a la llacuna de Fonmiñá, a A Fonsagrada Lugo, a 690 m d’altitud, i desemboca a l’Atlàntic, prop d’A Guarda Passa per Lugo A Os Peares, on porta 110 m 3 /s, rep el seu afluent principal, el Sil, de més cabal que ell mateix 150 m 3 /s Passa per Ourense i Ribadavia i forma frontera amb Portugal des de Notava És navegable fins a Tui A la desembocadura porta un cabal d’uns 300 m 3 /s, cosa que, considerat el seu vessant, de només 15599 km 2 , el fa el riu de més cabal relatiu a la península Ibèrica La seva alimentació és essencialment pluvial i oceànica, i presenta aigües altes d’hivern, amb…
riu de Mesquí
Riu
Afluent, per la dreta, del Guadalop; es forma, a Bellmunt de Mesquí (Matarranya), per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra de Cirerals i del serrat de Llobatera; després de constituir el límit occidental de les terres de llengua catalana, aigua avall de la Codonyera penetra en les terres lingüísticament aragoneses.
S'uneix al seu collector a Castellseràs
el Matarranya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del SW de la Depressió de l’Ebre, afluent d’aquest riu per la dreta.
Neix als ports de Beseit comarca del Matarranya, al NE del tossal d’Encanader 1 396 m alt Pren la direcció NW i passa per Beseit i Vall-de-roures on, havent deixat enrera les calcàries mesozoiques, eixampla el llit en els materials tous de la Depressió, pren després la direcció N i passa per la Torre del Comte, prop de la Vall del Tormo, i per Massalió, entra a Terra Alta, on passa per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp ja en direcció NE, s’endinsa en meandres encaixats i travessa els darrers contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana Desguassa a l’Ebre a l’E de Faió Ribera d’Ebre, al…
Mundo
Riu
Riu d’Albacete, afluent per l’esquerra del Segura (119 km).
Neix als contraforts de la serra d’Alcaraz, a 1 250 m d’altitud Té dos pantans Talave i Camarillas
torrent d’Orriols
Riu
Riu de la Llitera, anomenat barranc de Segarra a la capçalera, que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d'Almacelles
.
El poble havia estat adquirit pel capítol de la collegiata de Tamarit el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i les cases foren enderrocades, excepte l’església parroquial Sant Isidre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina