Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
riu de Madrona
Riu
Riu que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell al terme de Castellar de la Ribera (Solsonès) i aflueix al Segre dins el terme de Bassella (Alt Urgell).
el Rialb
Riu
Afluent, per la dreta, del Segre, que neix a la serra del Boumort, entre l’altiplà de pla de Llet i la roca de Senyús, dins el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua Pallars Jussà, on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, l’Alt Urgell Coll de Nargó amb el Pallars Jussà Abella de la Conca, Isona i la Noguera la Baronia de Rialb Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu collector entre Miralpeix i Gualter El 1991, a la confluència amb el seu collector, hom inicià la construcció del pantà de Rialb, que hom començà d’embassar…
Riu de Santa Maria
Riu
Poble (1 010 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a la plana regada de l’esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent, el riu de Santa Maria.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
riu d’Angost
Riu
Riu de l’Alta Cerdanya, format aigua amunt de Vià per la unió dels rius d’Eina i de Bolquera; després de passar profundament enfonsat, apareix, aigua avall d’Estavar, per la dreta, al Segre.
clamor de Noguerola
Riu
Curs d’aigua del Segrià que neix a l’altiplà de la Cerdera, dins el terme d’Alpicat, i que desemboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al N de la ciutat de Lleida.
Serveix d’escorrentia de l’horta de Lleida Al s XII rebia el nom de Segrià
riu de Valldarques
Riu
Curs fluvial de la comarca de l’Alt Urgell, afluent per la dreta del riu de Sallent (tributari del Segre), que neix a la serra de Setcomelles i que discorre al peu dels vessants septentrionals de la serra d’Aubenç, afaiçonant la vall de Valldarques
.
riu de Set
El riu Set al seu pas per Albagés (Garrigues)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix a uns 950 m, al vessant nord de la serra de la Llena, entre els cims de la Tossa i de l’Abella, al límit dels municipis del Vilosell i de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), vora l’ermita de Sant Miquel de la Tosca.
Fins més avall de Cervià de les Garrigues i del despoblat de les Besses, el riu continua com a termenal de la Pobla de Cérvoles amb l’Albi i amb Cervià de les Garrigues Passa després per l’Albagés i el Cogul deixa el seu curs encaixat i, formant una vall oberta, entra al Segrià per Aspa, passa per Alfés i Sonadell i, després de regar una zona d’hortes, s’uneix al seu collector vora aquest darrer poble Els seus principals afluents són, per la dreta, la riera de l’Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons, i, per l’esquerra, els barrancs de les Coves, de les Garrigues, la vall…
riu Boix
Riu
Riu de la Noguera, afluent del Segre per la dreta; neix al Montsec, a 1 080 m d’altitud, i, després de travessar el muntanyam per la gorja del pas de les Escales o del pas Nou, corre en direcció N-S al llarg de 23 km, drenant la conca de Meià, els antics termes de la Baronia de la Vansa i de Baldomar; desemboca aigua avall de l’estret de Salgar.
El seu principal afluent, per la dreta, és el barranc de la Clua De cabal escàs, presenta un règim fluvial mediterrani amb forta secada estiuenca
la Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…