Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Papaloapán
Riu
Riu de Mèxic (440 km de longitud i 45 700 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado
Pánuco
Riu
Riu de Mèxic (520 km).
Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma
Sakarya
Riu
Riu de Turquia, a l’Anatòlia nord-occidental (790 km).
Neix a l’Emir Dagh 2 700 m i desemboca a la mar Negra
el Rinadal
Riu
Afluent del riu d’Arnera per la dreta, que neix als vessants meridionals del coll de Lli, dins el terme de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i desguassa al límit amb el de Darnius.
el Rissec
© Fototeca.cat
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent del Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m) i després de travessar els termes de Cistella i de Llers, desemboca al seu col·lector davant d’Avinyonet de Puigventós.
Conchos
Riu
Riu de Mèxic, afluent del Río Bravo del Norte (600 km).
Neix a la Sierra Madre Occidental, travessa d’oest a est l’estat de Chihuahua i el llac de Toronto fins a Camargo, on rep les aigües del Florida, i segueix la direcció nord fins a arribar a Ojinaga, on desguassa per la dreta al Rio Bravo del Norte És aprofitat per al regatge i per a la producció d’energia elèctrica
Kızılırmak
Riu
Riu d’Anatòlia, Turquia (1 150 km).
Desguassa a la mar Negra, a la badia de Bafra Hi ha centrals hidroelèctriques
l’Anyet
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Alt Empordà, que neix al vessant S de l’Albera, sota el puig Neulós, on pren el nom de riera de Requesens.
Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l’Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada
Lerma
Riu
Riu de Mèxic (515 km).
Neix a l’altiplà de Toluca, a l’estat de Mèxic, penetra a l’estat de Guanajuato i desguassa al llac Chapala, on té la seva prolongació en el riu Grande de Santiago Els afluents principals són Laja, Iranuato i Turbio És utilitzat per al regadiu i la producció d’energia hidroelèctrica preses de Tepuxtepec i Solís
riu de la Guilla
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent del Llobregat d’Empordà per la dreta; neix al coll de Lli, a la serra de l’Albera, al terme de la Vajol.
Després de passar per Agullana, desemboca al collector prop de l’Estrada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina