Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Rubicó
Riu
Riu de la Romanya, Itàlia, de curta extensió, que, al s I aC, marcava la frontera entre els territoris d’Itàlia i els de la Gàl·lia Cisalpina.
Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada
Reno
Riu
Riu de la Itàlia Septentrional, a la Romanya (210 km de longitud i 4 626 km2 de conca).
Neix al vessant septentrional dels Apenins, passa per Bolonya i desguassa a l’Adriàtica, al sud de la llacuna de Comacchio
el Regatxol
Riu
Curs d’aigua dels ports de Tortosa, capçalera del riu d’Ulldemó, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
S'endinsa, dins un enclavament del terme de Tortosa, en el congost de les Gúbies, entre la mola de Catí, al N, i la vall suspesa de Carlares, al S Més enllà dels estrets del Regatxol , ja dins el terme de Beseit Matarranya, pren el nom de riu d'Ulldemó
Garigliano
Riu
Riu d’Itàlia que forma el límit entre les regions del Laci i la Campània (158 km).
És constituït per l’aiguabarreig dels rius Liri i Rapido Corre entre la turonada calcària dels Aurunci, a l’W, i el Monte Camino, a l’E, i desemboca a la mar Tirrena al S del golf de Gaeta
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Coghinas
Riu
Riu de l’illa de Sardenya, Itàlia (123 km), que forma el llac artificial de Coghinas
(20 km 2
), utilitzat per al reg i per a la producció d’energia elèctrica.
Dora Baltea
Riu
Riu d’Itàlia, afluent, per l’esquerra, del Po (160 km).
Neix als Alps, prop del Mont Blanc Seguint la direcció est travessa la Vall d’Aosta, i després flueix cap al sud Passa per Ivrea i desguassa al Po, prop de Chivasso De règim nivoglacial, té un cabal màxim de 93 m 3 /s pel juliol És aprofitat per a la irrigació i per a la producció d’energia hidroelèctrica
Arno
© Irene Toro
Riu
Riu de la Toscana, Itàlia (245 km de longitud; 8250 km2 de conca).
El seu règim és nivopluvial amb un màxim a la primavera i un altre a la tardor Neix al Monte Falterona, flueix en direcció N-S drenant el Casentino, i entra al pla d’Arezzo, on pren la direcció E-W i s’encaixa en la vall de Valdarno, en direcció N-NW, entre el Pratomagno i els Monti di Chianti Presa la direcció E-W, passa per Florència i rep el Greve i l’Elsa per l’esquerra, i l’Ombrone per la dreta A Pontedera rep l’Era, i el seu curs es fa navegable, en entrar en una plana alluvial, on es troba Pisa Desemboca a la mar Lígur, vora la població de Marina di Pisa
Aniene
Riu
Riu de la Itàlia central (100 km).
Neix al peu del mont Tarino, als Apenins, forma una cascada de 108 m d’alçada prop de la ciutat de Tívoli i desemboca al nord de Roma