Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
el Daró
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Baix Empordà (43 km) que neix a les Gavarres, al vessant W del puig d’Arques, al terme de Cruïlles.
Després de drenar les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i de les mateixes Gavarres, rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la séquia del Molí Segueix la direcció SW-NE, i després de rebre, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de Serra de Daró, canvia de direcció vers l’est i segueix parallel al curs del Ter en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que s’embassaven, fins al s XIX, a l’estany d…
Po
Riu
Riu d’Itàlia que recull les aigües dels vessants de migjorn dels Alps i del N dels Apenins (652 km de longitud i 70 742 km2 de conca).
Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques Té un curs alpestre molt curt s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara El seu cabal 1 480 m 3 /s a Pontelagoscuro el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine però la seva abundància d’aigües 21,1 l/s/km 2 el colloca en el primer lloc, atesa la seva conca Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el…
Garigliano
Riu
Riu d’Itàlia que forma el límit entre les regions del Laci i la Campània (158 km).
És constituït per l’aiguabarreig dels rius Liri i Rapido Corre entre la turonada calcària dels Aurunci, a l’W, i el Monte Camino, a l’E, i desemboca a la mar Tirrena al S del golf de Gaeta
el Ter
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…
el Ridaura
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riu
Curs d’aigua del sector sud del Baix Empordà.
Neix dins el terme de Llagostera Gironès, als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri segueix inicialment la direcció S-N i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció W-E forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d'Aro
Ombrone
Riu
Riu de la Toscana, Itàlia (161 km).
Neix al SW de les muntanyes de Chianti, banya Grosseto i desguassa a la mar Tirrena
Trebbia
Riu
Riu del N d’Itàlia, afluent, per la dreta, del Po (115 km).
Neix als Apenins lígurs i desemboca prop de Piacenza És conegut en la història per la victòria d’Anníbal contra Corneli Escipió i Tiberi Semproni, el 218 aC, durant la segona guerra Púnica El 1799 també fou escenari de la batalla dels francesos comandats pel general Mac Donald contra les tropes austrorusses
Adige
Riu
Riu d’Itàlia, el segon per la llargària (410 km).
Neix al Tirol del Sud al S del pas de Rèsia o Reschenscheideck en tres petits llacs Riu de règim alpí, ha tallat valls profundes en el seu curs alt, la primera de les quals és el Vintschgau o vall Venosta, i al seu pas pel Trentino és flanquejat per planes estretes on s’engorja sovint Nombroses centrals hidroelèctriques aprofiten l’energia de l’Adige i els seus afluents Passino, Eisack, Noce, Avisio Passat Verona, i fins a la seva desembocadura al S de Chioggia, drena una plana fèrtil d’economia agrícola