Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Rubicó
Riu
Riu de la Romanya, Itàlia, de curta extensió, que, al s I aC, marcava la frontera entre els territoris d’Itàlia i els de la Gàl·lia Cisalpina.
Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada
torrent de Penyascaró
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, a la vall de Benasc (Ribagorça), dins el municipi de Benasc, que neix al vessant W del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
riu de la Pena
Riu
Afluent per l’esquerra del Matarranya, que neix al vessant occidental del tossal dels Tres Reis, al sector occidental dels ports de Tortosa, dins el terme de Beseit (Matarranya); després de rebre, per la dreta, el riu del racó de Patorrat i el barranc de Formenta, en un sector on és termenal entre els municipis de Beseit i de Vall-de-roures, és embassat al pantà de la Pena; aquest té una capacitat d’uns 20 milions de metres cúbics, i la seva construcció, començada l’any 1919, fou enllestida el 1930.
riu de Queixigar
Riu
Afluent per l’esquerra del riu Guard, que neix sota el poble de Queixigar (Ribagorça) i després de travessar en direcció N-S els termes de Castigaleu, Tolba i Benavarri, desemboca al seu col·lector dins el d’Estopanyà.
el Rialbo
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo
Reno
Riu
Riu de la Itàlia Septentrional, a la Romanya (210 km de longitud i 4 626 km2 de conca).
Neix al vessant septentrional dels Apenins, passa per Bolonya i desguassa a l’Adriàtica, al sud de la llacuna de Comacchio
el Reguer
Riu
Afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Guiules i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi (Llitera) desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
Garigliano
Riu
Riu d’Itàlia que forma el límit entre les regions del Laci i la Campània (158 km).
És constituït per l’aiguabarreig dels rius Liri i Rapido Corre entre la turonada calcària dels Aurunci, a l’W, i el Monte Camino, a l’E, i desemboca a la mar Tirrena al S del golf de Gaeta
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Coghinas
Riu
Riu de l’illa de Sardenya, Itàlia (123 km), que forma el llac artificial de Coghinas
(20 km 2
), utilitzat per al reg i per a la producció d’energia elèctrica.