Resultats de la cerca

Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno

Neix als Apenins centrals Monte Fumaiolo i en el seu curs alt rega el sector més oriental de la Toscana i després travessa de N a S l’Úmbria passa per Perusa i en el seu curs baix rega el Laci formant meandres, passa per Roma i prop de la mar es divideix en dos braços l’esquerre, anomenat Fiumara, constitueix el veritable riu i desemboca prop d’Òstia el de la dreta forma un canal navegable, anomenat Fiumicino Rep com a afluents importants el Paglia per la dreta i el Nera per l’esquerra Anomenat Albula en època molt antiga, els romans li donaren el de Tiberis , en poesia, i Thybris com a…

Neix al mont Saccarello, als Alps Lígurs, i desguassa, per la dreta, al Po, aigua avall d’Alessandria

Neix als Alps Càrnics, travessa el Friül i desguassa a l’Adriàtica, aigua avall de Latisana Rep el Fella per l’esquerra

Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada

Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques Té un curs alpestre molt curt s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara El seu cabal 1 480 m 3 /s a Pontelagoscuro el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine però la seva abundància d’aigües 21,1 l/s/km 2 el colloca en el primer lloc, atesa la seva conca Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el Ticino i l’…

Neix al peu del Peralba, als Alps Càrnics, prop de la frontera austríaca En el tram inferior es divideix en braços i desguassa al nord de la llacuna de Venècia

Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’W, de les…