Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Ticino
Riu
Riu de l’Europa Central (Itàlia i Suïssa), un dels afluents més importants del Po (248 km).
Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno
Tíber

El Tíber, canalitzat a Roma
© Fototeca.cat-Corel
Riu
Riu d’Itàlia, que pertany a la conca tirrènica (405 km).
Neix als Apenins centrals Monte Fumaiolo i en el seu curs alt rega el sector més oriental de la Toscana i després travessa de N a S l’Úmbria passa per Perusa i en el seu curs baix rega el Laci formant meandres, passa per Roma i prop de la mar es divideix en dos braços l’esquerre, anomenat Fiumara, constitueix el veritable riu i desemboca prop d’Òstia el de la dreta forma un canal navegable, anomenat Fiumicino Rep com a afluents importants el Paglia per la dreta i el Nera per l’esquerra Anomenat Albula en època molt antiga, els romans li donaren el de Tiberis , en poesia, i Thybris com a…
Tanaro
Riu
Riu d’Itàlia, al Piemont (276 km de longitud).
Neix al mont Saccarello, als Alps Lígurs, i desguassa, per la dreta, al Po, aigua avall d’Alessandria
Tagliamento
Riu
Riu de la Itàlia septentrional (172 km).
Neix als Alps Càrnics, travessa el Friül i desguassa a l’Adriàtica, aigua avall de Latisana Rep el Fella per l’esquerra
Rubicó
Riu
Riu de la Romanya, Itàlia, de curta extensió, que, al s I aC, marcava la frontera entre els territoris d’Itàlia i els de la Gàl·lia Cisalpina.
Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada
Po
Riu
Riu d’Itàlia que recull les aigües dels vessants de migjorn dels Alps i del N dels Apenins (652 km de longitud i 70 742 km2 de conca).
Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques Té un curs alpestre molt curt s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara El seu cabal 1 480 m 3 /s a Pontelagoscuro el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine però la seva abundància d’aigües 21,1 l/s/km 2 el colloca en el primer lloc, atesa la seva conca Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el Ticino i l’…
Piave
Riu
Riu del nord d’Itàlia, al Vèneto, tributari de la mar Adriàtica (220 km de longitud i 4 100 km2 de conca).
Neix al peu del Peralba, als Alps Càrnics, prop de la frontera austríaca En el tram inferior es divideix en braços i desguassa al nord de la llacuna de Venècia
Ombrone
Riu
Riu de la Toscana, Itàlia (161 km).
Neix al SW de les muntanyes de Chianti, banya Grosseto i desguassa a la mar Tirrena
Oglio
Riu
Riu d’Itàlia, afluent per l’esquerra del Po (280 km).
Neix al Corno dei Tre Signori, travessa la vall Camonica i forma el llac Iseo, després del qual entra a la plana padana