Resultats de la cerca

És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…

Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu collector davant Erill la Vall Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí , les restes de la qual han estat descobertes recentment

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…

La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble…

Neix a la Great Dividing Range i desguassa al Murray De vegades, i a causa de l’extrema eixutesa del país, mor engolit per les sorres

Neix als Alps australians, des d’on pren primer la direcció N-S, i després continua cap al NW Rep per l’esquerra els afluents procedents de les muntanyes del N de Melbourne i per la dreta al Lachlan 1 226 km i al Murrumbidgee 1 680 km S'aiguabarreja amb el Darling a Wentworth Desguassa a l’oceà Índic per la badia d’Encounter És de navegació difícil, però posseeix l’àrea de regadius més gran del país

Neix al Massís Occidental Australià, flueix en direcció EW, travessa la conca de Carnarvon i desemboca a l’oceà Índic per la badia de Shark

Neix al vessant marítim de la Great Dividing Range, i desemboca a la badia de Keppel, al sud de Rockhampton

Neix a la serralada Macdonnell, i flueix de NW a SE, cap al llac Eyre, on desemboca Hi aflueixen el Hugh i el Palmer, procedents de la serralada Macdonnell, i l’Albega, procedent de la serralada Musgrave

Neix al vessant de les muntanyes de Nova Anglaterra, drena durant el curs superior l’estat de Queensland i després passa a l’estat de Nova Galles del Sud seguint la direcció NE-SW Desguassa al riu Murray